JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Està sent una de les notícies més colpidores de l’any a l’Estat espanyol. L’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa canària de La Palma ens ha tornat a demostrar la feblesa de la humanitat davant l’extraordinària i indomable força de la natura.
En el segle XXI i amb tots els avenços tecnològics de què disposem a les nostres vides, hem estat incapaços de poder aturar una llengua immensa de lava que de mica en mica ha anat engolint tot el que es trobava en el seu camí ingovernable. Centenars de cases destrossades per la massa incandescent i plantacions senceres soterrades sota les cendres han suposat la pèrdua per a moltes famílies de la seva llar i també de les seves feines.
Una situació de tornar a començar sense res, algun record salvat a última hora, que posa el comptador a zero en la reconstrucció material, psicològica i sobretot emocional de les vides de les persones afectades. Les imatges i les manifestacions que ens arriben des de La Palma són pròpies del caràcter “palmero” que identifica els habitants d’aquesta illa com a habitants que sempre han sabut explotar al màxim els seus reduïts recursos. Adaptats a un terreny feréstec i retirats de les illes més conegudes de l’arxipèlag i de la península han estat promotors d’una manera de fer i sobreviure admirable, aprofitant les prestacions que el territori els oferia.
Ara el volcà ha despertat i encara ha fet més destacable la resiliència d’aquesta gent, la seva relació amb el medi i la seva vocació de supervivència. Tot i que aquest model de superació en l’adaptabilitat dels éssers humans al medi on interactuen és un gran exemple d’esforç i d’èxit, aquest cop que la natura els ha fet arribar pot ser per a moltes famílies molt definitiu. Perdre les arrels, els records, les pertinences i les eines de producció és la pèrdua d’absolutament tot el que s’ha pogut construir en el decurs de les nostres vides, quedar-nos, de sobte, només amb allò que portem a sobre és una fractura emotiva de dimensions inenarrables. “Pido a todo el mundo que no se olviden de nosotros”, deia una veïna de Todoque, una petita i tranquil·la localitat de tot just 1.300 habitants amb església, farmàcia i escola pertanyent al municipi de Llanos de Aridane que ha quedat sepultada per la riuada volcànica. Que no ens oblidem d’ells, de la gent que han de tornar a començar.
Ara quan tots els focus del món es fixen en la catàstrofe la sensació de pèrdua queda molt reduïda per l’acompanyament que mitjans de comunicació, institucions, polítics, serveis d’emergències, etc. comporten. D’aquí uns dies quan el volcà deixi de rugir i per tant de ser protagonista tothom marxarà als seus destins d’origen, a cobrir altres episodis del món, però a La Palma, a Todoque concretament, un bon grapat de famílies seguiran immerses en el sentiment de pèrdua de tot el que configurava el seu dia a dia i serà llavors quan les paraules d’aquesta veïna desesperada prendran més rellevància: “Que no se olviden de nosotros”.
Seran importantíssimes les ajudes institucionals i econòmiques per restablir allò que el foc i les pedres s’han endut, però encara serà més vital poder fer arribar el suport emocional, l’estimació i l’amor que aquestes persones necessiten. Caldrà que tots siguem en el futur una mica palmeros i que fem arribar per qualsevol canal la solidaritat, l’escalf i la companyonia que necessiten. Per les xarxes, per grups de WhatsApp, per trucades telefòniques i els més agosarats preparant les properes vacances amb presencialitat per poder-los abraçar, jo ja estic reservant els bitllets. Força, palmeros, que ja venim.
