Els actors terrassencs, Pep Ferrer i Carles Martínez, estan d’estrena i en el mateix teatre. Ambdós pugen avui a la sala Beckett de Barcelona per representar “Descripció d’un paisatge”, una obra del malaguanyat Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940-Lleida, 2020) que també vol ser un homenatge al dramaturg i mestre.
Es tracta d’una peça que Benet i Jornet va escriure cap a l’any 1977, coincidint en les primeres eleccions generals a l’Estat espanyol per recuperar el règim democràtic. En aquest context, l’autor imagina a un cap d’Estat totalitari que ha decidit evolucionar cap a la democràcia. El canvi anunciat farà que les filles d’un dissident tornin de l’exili per exercir la seva venjança personal.
Pep Ferrer i Carles Martínez destaquen que “Descripció d’un paisatge” és una obra que parla del poder polític i de com aquest afecta les relacions afectives. “Benet i Jornet ens obsequia una història visionària –explica Ferrer– perquè el que fa és maquillar un dirigent dictatorial d’una ciutat mediterrània inventada que molt bé podria ser Barcelona, però no ho explicita”. Martínez hi afegeix que “l’autor transforma un marc històric i polític en una faula, en un relat de ficció, que té conseqüències al seu entorn pròxim. Al final aquest canvi de camisa s’ha acabat convertint en una tragèdia familiar”.
“Descripció d’un paisatge” està dirigida per Toni Casares i compta amb vuit actors i actrius. A més dels dos egarencs, hi ha Enka Alonso, Ona Borràs, Màrcia Cisteró, Francesc Ferrer, Òscar Rabadán i Fina Rius. Sobre l’escenari, Ferrer és el polític protagonista que “vol fer la revolució per adequar-se als temps que venen, mentre que Martínez interpreta a un funcionari que és el braç executor del règim totalitari que va existir.
Amb aquesta obra, l’equip artístic i la sala volen fer un reconeixement a Benet i Jornet, que va escriure molt teatre i també va ser guionista de sèries de TV3 de gran audiència com “Nissaga de poder”. L’actor Pep Ferrer subratlla que “el dramaturg és una figura cabdal del sector teatral i cultural de la transició a la democràcia que cal recuperar”.
Martínez ho corrobora. “En aquesta obra que interpreten, el dramaturg va intuir com pocs els colors d’aquell quadre tan complex que va ser la transició i que, en els nostres dies, se’ns està rebel·lant amb comptagotes”. En aquest sentit fa referència al fet que “dia si dia no, descobrim notícies sorprenents i sinistres d’operacions polítiques que vénen d’aquella època. Benet i Jornet va construir, amb la seva proverbial ironia, una faula sobre aquesta atmosfera inquietant i tèrbola”.
Ferrer, a més, va tenir a l’autor català com a professor de l’Institut de Teatre de Barcelona. “Ens donava literatura dramàtica de grans autors, com Shakespeare i Chéjov. Recordo que insistia molt a estudiar els personatges, en aprofundir en els diàlegs i a llegir entre línies perquè no s’escapés res. Ell dominava la creació literària i ens feia rellegir per interpretar amb tots els matisos”.
Inaugurant el Principal
Terrassa té vinculació amb Josep Maria Benet i Jornet. L’obra “Una vella, coneguda olor”, escrita l’any 1963, va ser l’escollida per inaugurar el reformat Teatre Principal de la ciutat. La direcció va correspondre al terrassenc Sergi Belbel, un dels dramaturgs de les noves generacions que tenia una gran sintonia amb Benet i Jornet. Pel que fa a les actrius, Àngels Poch va ser una de les que va defensar obres de l’autor barceloní. Poch va interpretar “Desig” (1991) i “Salamandra” (2005). Afegir que Pere Arquillué i Rosa Boladeras van participar a “Olors” (2000).
