SALVADOR CRISTAU COLL, Administrador diocesà de Terrassa
Aquests darrers anys ens hem anat acostumant a fer servir les claus, i no només per obrir les portes, sinó per a moltes altres activitats que s’han fet habituals a la nostra vida.
No sempre les anomenem ¨claus”, també “contrasenyes”, que necessitem per a moltes coses.
I resulta que Déu que ens ha creat ens dóna també una clau per viure en el dia a dia enmig de les foscors que ens envolten. És una clau que ens obre el sentit de la nostra vida, de les coses que ens passen a nosaltres i de les que passen també en el món, i fins i tot per entendre allò que no acabem de copsar.
Aquesta clau és la fe. Sense la fe no entenem res, no som capaços de res. Sense la fe no ens hi veiem en l’obscuritat, no sabem trobar el camí. Sense la fe fàcilment ens enfonsem com sant Pere en el llac de Tiberíades que, quan Jesús li digué que anés cap a ell caminant sobre l’aigua, va començar a fer-ho sí, però: “En veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: ‘Senyor, salva’m!’. A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: ‘Home de poca fe! Per què has dubtat?’” (Mt. 14, 29-30).
Malauradament molts homes i dones germans nostres viuen sense fe, en les ombres, en el dubte per no dir en la indiferència també. Però també malauradament molts cristians no acabem de creure del tot.
Per això és tan important la clau de la fe. Hi ha qui diu que la fe és fosca però no és així. Tot al contrari, el que és fosc som nosaltres, i la fe és llum per caminar enmig de la foscor. Com diu un salm: “La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí” (Salm 119, 105).
Reconeguem com els apòstols que necessitem més fe, i demanem-la. Un dia ells van anar al Senyor i li van dir: “Augmenta’ns la fe. Ell va respondre: ‘Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar, i us obeiria’’” (Lc 17 , 5-6).
“La fe no és una teoria ni de bon tros un absurd. La fe és l’adhesió personal de tot el nostre ésser a Déu, un Déu que ens estima i vol el millor per a nosaltres i per al món. Adhesió plena a Ell i al que Ell ens ha revelat, i per tant ens diu ara a nosaltres” (catecisme de l´Església catòlica, 176).
Aquesta és la clau que el món necessita, i nosaltres també!
