Nova temporada a l’exili. Amb l’Estadi Olímpic en obres igual que abans dels Jocs de Barcelona’92, el Terrassa FC jugarà al camp municipal de Ca n’Anglada aquesta temporada. I no serà una temporada qualsevol, ja que l’equip estrena categoria després de l’ascens assolit l’estiu passat. El conjunt que prepara enguany Jordi López serà un dels set equips catalans del tercer dels cinc grups que integren la nova Segona RFEF.
Cinc dels divuit equips del grup baixaran, mentre que el primer pujarà i els quatre següents promocionaran. El Terrassa ha canviat la meitat de la seva plantilla i ha conformat un equip sòlid, jove (la mitjana d’edat és de 24 anys) però també experimentat. Tot i que l’objectiu inicial és la permanència, Jordi López i els seus futbolistes no descarten res. Saben que la lliga els anirà col·locant, setmana a setmana, al seu lloc.
Començar bé
Mantenir-se no serà gens senzill i convé signar un bon inici de temporada per anar guanyant confiança. L’equip debutarà demà a les 19 hores al camp municipal de Ca n’Anglada davant de la SD Huesca “B”, un dels dos filials del grup juntament amb el de l’Espanyol. Aquesta Segona RFEF no tindrà res a veure amb l’antiga Tercera Divisió. El Terrassa comparteix grup amb històrics que han estat a la Primera Divisió, com el Numancia de Sòria o el mateix Lleida. Els altres quatre rivals catalans són equips de primer nivell. És el cas de Prat, Badalona, Europa i Cerdanyola. I la qualitat de la resta de rivals, la majoria aragonesos i balears, converteix aquest grup en un dels més exigents dels cinc que integren la Segona RFEF, la quarta categoria en importància del futbol espanyol després de la reestructuració que ha dut a terme la Federació Espanyola. El Terrassa, però, està preparat per a tot. Ha confeccionat un equip que se sent capaç de competir contra qualsevol i està perfectament preparat per enfrontar-se a les dures circumstàncies que sap que es trobarà.
A per la permanència
Els terrassistes tenen molt clar que enguany, l’objectiu és assolir la permanència tan aviat com sigui possible. Els conjunts amb més pressupost del grup, que semblen cridats a priori a l’ascens, són el Numancia, el Lleida i el Badalona.
Els desplaçaments seran una dificultat afegida per a un Terrassa FC que porta més d’una dècada sense sortir de Catalunya per competir a la lliga. Enguany ho haurà de fer. A la segona jornada, els homes de Jordi López es desplaçaran a la localitat aragonesa de Brea de Aragón per jugar davant del CD Brea.
I a la tercera jornada rebrà, ja al municipal de Ca n’Anglada, un Numancia amb el qual no s’enfrontava des de la seva darrera estada a la Segona Divisió “A”. Els tres següents rivals dels terrassistes en aquesta primera volta seran equips catalans: Prat, Badalona i Europa. Curiosament, sis dels set representants catalans de la categoria són de les comarques de Barcelona. De la resta del país només hi ha el Lleida.
Àlex Fernández, primer capità
A diferència de la temporada passada, en la capitania va correspondre al porter Ortega, enguany ha estat escollit primer capità del Terrassa el migcampista egarenc Àlex Fernández. El segon capità serà Jose Ortega, el tercer el central Pelegrín i el quart el mitjapunta Josu. Es tracta dels quatre pilars fonamentals d’un Terrassa que enguany s’ha vist reforçat per futbolistes importants i experimentats en totes les seves línies. És el cas de la davantera, on hi trobem el sabadellenc Carlos Martínez, el manresà Joel Priego, el barceloní Sergi Serrano, el balear Alberto Fernández, el canari Aythami i el japonès Akito. Entre les baixes destaquen les de Sergi Arranz i Jaume Pascual.
De cara al matx de demà davant del Huesca “B”, l’única baixa és la del central Ramon Marimon, que pateix una lesió al tríceps sural de la cama esquerra i s’estarà un parell de mesos de baixa.
La composició del grup tercer de la Segona RFEF és diversa. Els 18 equips pertanyen a quatre Comunitats Autònomes. La majoria, set, són catalans. N’hi ha sis d’aragonesos, com els dos primers rivals del Terrassa: el filial del Huesca i el CD Brea, del poble de Brea de Aragón, a una hora i mitja d’Osca. Hi figuren també quatre conjunts balears. Dos d’ells són eivissencs: la SCR Peña Deportiva, de Santa Eulàlia des Riu, i el CD Ibiza Islas Pitiusas. Els altres dos són el CE Andratx mallorquí i la SD Formentera. Sense oblidar el CD Numancia de Soria, el representant de Castella i Lleó en aquest grup tercer.
ENTREVISTA A JORDI LÓPEZ, ENTRENADOR DEL TERRASSA FC
L’exjugador i entrenador de Cardedeu Jordi López (40 anys) és l’encarregat de pilotar aquest remodelat Terrassa FC. Es mostra amb ganes de començar a competir i té clar que l’objectiu és la permanència a la Segona RFEF.
Com arriba l’equip a aquest inici de temporada? Molt bé. Estem amb moltes ganes de començar a competir. La pretemporada ha anat molt bé, però només serveix per arribar en les millors condicions possibles al primer partit de lliga.
Els jugadors han assimilat la manera en què ha de jugar l’equip? Penso que sí. La gent s’ha adaptat bastant bé. Evidentment, queden encara moltes coses per treballar. Això ens ho donarà la competició. Tenim molts jugadors nous i de mica en mica s’han d’anar coneixent i generant sinergies.
Haver de jugar a Ca n’Anglada aquesta temporada serà un desavantatge? Quan vam arribar sabíem les condicions que ens trobaríem. Ens hem adaptat de la manera més positiva possible.
Seria exagerat dir que aquest any no es podrà veure el futbol que li agrada per les dimensions del camp? Has de saber-te adaptar a tots els condicionants. No només al camp, sinó a les limitacions econòmiques que ens han dut a fitxar uns i no altres jugadors. Però tots tenen molta il·lusió i creuen en el projecte. I això és fonamental per a treballar i per a créixer.
Se sol dir que començar bé és molt important. Aquest any potser encara més. És fonamental. Començar amb resultats positius ens ajudarà a creure en el projecte i seguir evolucionant tots junts.
Quina mena de futbol oferirà el seu Terrassa? Serem un equip molt competitiu, que intentarà potenciar les virtuts dels jugadors i treure’n sempre el màxim profit. Al final, això va de guanyar. No crec en dibuixos tàctics, sinó en sortir a guanyar.