L’ampliació de l’inventari del patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat ja està en marxa. El procés revisa i actualitza el catàleg d’edificis d’interès històrico-artístic i adequa el pla especial de protecció del patrimoni històric, artístic i ambiental, vigents ambdós des de 1986.
Tres llargues dècades després, un nou inventari proposa incorporar 364 elements nous amb un doble objectiu: preservar-los i ampliar les tipologies clàssiques, incorporant-hi nous estils arquitectònics com l’art urbà i les construccions de postguerra.
Alguns exemples mostren el pas decisiu que dóna el catàleg a l’hora de preservar i evitar la desaparició d’elements de l’arquitectura contemporània.
La proposta incorpora edificis d’arquitectura monumentalista a com la fàbrica tèxtil J.M. Duran, al carrer de Prat de la Riba. Es tracta d’un exemple d’arquitectura de postguerra. Construïda el 1951, és obra dels arquitectes Pere Pigrau i Josep Maria Bassols i va tancar l’activitat el 1999. La fàbrica allotja unes ceràmiques de Julio Bono, autor, entre d’altres, de les ceràmiques de l’antiga discoteca Liben’s.
Al nou inventari també hi ha el conjunt de l’antiga fàbrica Costa i Blasi, a la cantonada dels carrers del Pare Font i Lepant.
El document inclou exemples de l’art urbà, una de les novetats més important del procés. Al llistat figuren, entre d’altres, el mural de la plaça de Cipriano García, de 2019. Es tracta del projecte “El tercer paisatge”, tres murals obra de l’artista gallega Lula Goce; dels barcelonins Cristian Blanxer i Víctor Garcia, i de la terrassenca Anna Taratiel.
Aquesta i altres propostes, com el mural de l’artista Vedo al número 33 del carrer de Salamanca, volen obrir el debat sobre l’oportunitat de donar categoria d’elements protegits a peces de l’art urbà que deixaran de ser efímeres per convertir-se en elements perdurables.
En la categoria d’arquitectura contemporània, la proposta inclou elements com l’església de Sant Valentí (Segle XX), obra de Jan Baca, i l’edifici del Museu Tèxtil (1970), de Camil Pallàs i Arisa.
El nou inventari dóna un pas decisiu per a la conservació també d’elements del Modernisme que no eren al catàleg i que actualment perilla la seva conservació. És el cas de les conegudes com les Cases del Diable, habitatges modernistes de rengle al número 60 del carrer d’Avinyó. O les cases d’estiueig de les Fonts, al carrer de Villa Montserrat, i els habitatges entremitgers situats al número 277 del carrer de Colom.
Modificació del POUM
El ple de juliol ha donat el primer pas decisiu per a l’ampliació de l’inventari del patrimoni protegit de la ciutat amb 364 nous elements. Si es confirma la incorporació de tots ells, l’inventari haurà doblat amb escreix la seva composició actual, integrada per 269 elements protegits.
El ple ha aprovat el document d’avanç de la modificació puntual de POUM que farà possible l’ampliació del catàleg. El tràmit porta aparellada una suspensió de llicències que afecta tots els béns inclosos en el nou inventari. L’objectiu és garantir la preservació de les construccions i els elements culturals durant el procés de tramitació, que té un termini màxim d’un any, prorrogable a un segon any.
Un cop sigui vigent la modificació puntual del POUM, els propietaris dels edificis i elements afectats només podran fer obres de manteniment, conservació i millora de les condicions actuals i de canvi d’ús. Estaran condicionades, però, que no alterin ni el valor ni les característiques recollides a la descripció del bé ni afectin els valors patrimonials. Qualsevol altra actuació haurà d’anar acompanyada d’un pla especial urbanístic i haurà de ser informada per la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat.
Si la intervenció comporta canvis en la volumetria o dels conjunts inventariats, prèviament a la tramitació del pla especial, l’actuació serà avaluada per l’Organisme Consultiu de Qualitat Arquitectònica i Urbanística, un òrgan municipal de nova creació.
Procés participatiu
La modificació del POUM inclou dos elements innovadors. El primer, la prohibició de l’enderroc dels edificis inclosos a l’antic inventari. A diferència dels edificis i elements protegits, els que formaven part de l’inventari tenien fins ara una protecció estrictament documental i els seus propietaris podien decidir modificar-los o enderrocar-los. Amb la moratòria, tots aquests elements queden protegits i el seu enderroc, prohibit.
La fàbrica J.M. Duran, al carrer Prat de la Riba, exponent de l’arquitectura de postguerra. / Lluís Clotet
La segona novetat està relacionada amb el procés per a la incorporació de nous edificis i elements a l’inventari, en què la ciutadania tindrà un paper clau.
A través de la plataforma municipal Participa, els egarencs, els professionals de l’arquitectura i els estudiosos podran fer propostes de nous elements i qüestionar el nou inventari.
“Volem que el conjunt de la ciutadania pugui proposar i discutir la inclusió de nous elements”, comenta Carles Caballero, regidor d’Urbanisme. El polític recorda que el procés participatiu pretén “establir un diàleg entre el govern i la ciutadania per tal que, quan en fem l’aprovació, els nous elements siguin producte del debat amb la ciutadania”.
Després de l’aprovació, divendres 26 de juliol, de l’avanç de modificació puntual del POUM, s’ha obert un període d’exposició pública que culminarà el 26 de setembre. Aquest mateix mes s’encetarà el procés participatiu, al qual la regidoria d’Urbanisme convida a participar tota la ciutadania. La metodologia de la participació i debat és concretarà a la tornada de vacances.
Dos informes clau
L’ampliació de l’inventari del patrimoni cultural i arquitectònic ve precedida de dos treballs de camp que van culminar amb llistats d’elements que podrien ser incorporats en el catàleg pel seu valor com a patrimoni local. El primer estudi es va fer el 2007 i el segon, el 2020, en ambdós casos per part d’una empresa externa especialitzada en la gestió i la difusió del patrimoni arqueològic i històric.
El pla especial de protecció del patrimoni històric, artístic i ambiental de Terrassa es va aprovar el 1983 i, tres anys més tard, es va documentar el primer inventari amb fitxes. Ara, el document afronta la seva renovació més important amb la incorporació de 364 elements nous, tot i que la xifra final està subjecta a la tramitació i al procés participatiu. Ara és, doncs, un document viu que ha d’incorporar les observacions i propostes abans de ser sotmès a aprovació inicial.
Els elements del nou inventari estan classificats en cinc grans blocs: conjunts o àmbits urbans (22); edificis (189), elements arquitectònics (28); monuments i elements a l’espai urbà (80); ja- ciments arqueològics (26); paleontològics (1) i espais naturals (20).
Un compte enrere de dos anys com a molt
L’Ajuntament té dos anys de termini per tancar el nou inventari del patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat. L’aprovació del document d’avanç de modificació puntual del POUM permet suspendre de forma immediata i preventiva l’atorgament de llicències, però per un termini d’un any, prorrogable a dos. D’aquesta manera, el juliol de 2023 tant el procés participatiu com l’administratiu hauran d’estar enllestits per a l’aprovació definitiva. Si no és així, la suspensió de llicències quedarà exhaurida i els propietaris recuperaran el dret a modificar i enderrocar, si ho consideren, elements del patrimoni cultural i arquitectònic que ara es pretenen protegir. El dia 23 de juliol de 2023 és la data límit per a la vigència de la suspensió preventiva de l’atorgament de llicències, comunicacions prèvies i declaracions responsables. Durant les darreres dècades han desaparegut 15 elements que estaven inventariats, però no protegits, en l’etapa anterior i, només durant el període d’elaboració de l’informe base per al nou inventari, més de vint edificis i elements han desaparegut. És el cas de la Casa Gros, enderrocada el 2019.
