Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
L’aparició de la primera moneda electrònica anomenada BitCoin, de la mà de les noves tecnologies, doncs fins que internet no fou universal i molt barata a l’igual que els preus de la memòria, així com una maduració suficient de les tecnologies d’encriptació, P2P, unit a la crisi i desconfiança amb el sistema bancari tradicional i oficialista, es propicià l’inici de les mateixes. Aquestes naixeren amb una nova filosofia basada en tres fets primordials: model distribuït i col·laboratiu, sistema d’emissió de moneda no piramidal ni infinit i organització segura i amb traçabilitat.
Si parlem de BitCoin, entrem en un sistema que malgrat estar dissenyat i estructurat per un equip central, on es crea el software de lliure de distribució, estableix un seguit de funcions específiques per donar servei en xarxa. D’aquesta manera es crea una xarxa de col·laboradors anomenats miners, que conforme cedeixen els equips per poder computar operacions i donar seguretat a la xarxa, formant part implícita del sistema, son remunerats amb Bitcoins nous segons el gruix d’operacions realitzades, i amb part de les comissions de les transaccions realitzades a través d’ells. El sistema ha creat doncs una nova forma de donar seguretat a les transaccions financeres amb un sistema distribuït, anomenat “blockchain” o en cadena de blocs. Aquest model està revolucionant tot el món de les transaccions electròniques doncs ha demostrat una solidesa, velocitat i seguretat envejables. BitCoin també crea uns estatuts on cada 4 anys aproximadament, el volum de monedes repartits entre els miners va decreixent a la meitat, i per tant no creix il·limitadament. Per tant, si el nombre d’usuaris i de transaccions es manté, el preu de la moneda tendeix a mig plaç a pujar. Per tant, com quasi totes les monedes digitals creades a darrera d’aquesta, son inflacionistes, fet que no agrada als estats però si al inversors que veuen com aquesta escala creix fins a quotes no imaginades.
