Assajar el Ball de Plaça és gairebé tan tradicional com l’execució en si d’aquest acte, els diumenges de Festa Major, després de l’ofici. De fet, l’assaig arriba abans que el ball i, per tant, el que va primera, va primera. La pista del Centre Cultural El Social, com cada any, va ser el centre d’operacions d’un assaig que, per la gran majoria d’integrants del consistori, no suposava res de nou. El Cos de Dansa de l’Esbart Egarenc és el referent dels polítics i marca les passes a seguir.
No es va enregistrar cap incident a l’assaig i ni tan sols va haver d’intervenir el VAR per determinar si alguna acció havia estat dubtosa. El comportament a la pista va ser exquisit per part dels dos bàndols i no es va haver de lamentar lesions o ferides. Cap dels regidors i regidores va simular lesions.
L’últim en arribar
Val a dir que el premi a l’últim en arribar (ho va fer quan la campana d’inici dels assajos estava a punt de sonar), va ser per al regidor Noel Duque, que no exhibeix, precisament, un aspecte que es pugui amagar. Tothom va veure’l arribar en la darrera posició. Des de protocol de l’Ajuntament es va alliçonar l’ordre de sortir al Ball de Plaça, amb l’alcalde Jordi Ballart en la “pole position”, seguit de Rosa Boladeras, regidora de Cultura, i d’Alfredo Vega, del PSC, en tercera posició.
Raquel Sánchez, directora del Cos de Dansa de l’Esbart Egarenc, es va encarregar d’anar alliçonant als polítics (als seus no li calia, ja en saben de ballar i sobradament). Amb les primeres passes, ja es va poder comprovar els que anaven més encarcarats (obviarem noms, mai se sap on pot anar a espetegar un) i, també, els que anaven més solts a l’hora de mostrar els seus dots balladors.
Alguns polítics anaven més accelerats mentre que, també, n’hi havia que es movien menys que una estàtua (tampoc direm noms, està clar). Qui vulgui saber noms, que no s’ho perdi.
