Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
El indicador que va emprar per primera vegada Warren Buffet al 2001, i que li va donar el nom, per a advertir de possibles sobrevaloracions en els mercats mundials, basat en la relació entre la capitalització de la borsa als EUA respecte al seu Producte Interior Brut. En aquests moments a la borsa dels Estats Units l’indicador Buffet està de nou en màxims històrics, per sobre del màxim anterior a la crisi financera del 2007.
Si apliquem aquest indicador en la economia mundial, agafant la capitalització mundial i el producte interior brut mundial, tornem a trobar-nos amb un màxim també per sobre del que teníem abans de la gran crisi bancària del 2007.
Tornem doncs a entreveure una nova bombolla en un temps curt, quan caiguem dels màxims que estem assolint, conseqüència de les polítiques expansives del bancs centrals, els més baixos tipus d’interès dels 10 últims anys i d’unes polítiques fiscals més lleugeres en moltes de les economies del món desenvolupat.
Però, no hem de precipitar-nos doncs mirant en detall les dades que utilitzem per a calcular l’índex Buffet, veiem que enrere tenim la foto correcte, però amb les dades d’avui estem veient una forta distorsió, provocada pel fet de usar el PIB d’un any enrere vers la capitalització borsària actual, i per tant, induint un augment de la relació en un escenari expansiu i molt alcista com l’actual.
Per contra, altres indicadors ens diuen que les accions dels mercats nord-americans i mundials encara són atractives, i per tant, no mostren aquesta situació de sobrevaloració excessiva generalitzada característica d’una bombolla abans d’esclatar.
Un d’aquests índexs és el de l’excés de rendiment CAPE, on s’analitza la rendibilitat mitja dels índexs en els últims 10 anys corregits amb el rendiment real dels bons a 10 anys comparables de cada índex ajustats per la inflació.
