Abanderat de la Nova Cançó, escrivia cançons de crítica social i política. Ja s’ha retirat de la música, però ara escriu novel·les que combinen el gènere fantàstic amb el passat històric. Dissabte va presentar el seu nou llibre a Terrassa en un acte organitzat per la llibreria Cinta.
Primer la música, ara l’escriptura. Què li aporta cada món? Són dos mons completament diferents. L’escriptura de la cançó és la dicotomia de l’escriptura de la novel·la. Amb les cançons, m’adonava que havia d’encabir la lletra en els decasíl·labs que em triava la música. Volia salvar el món i el país, volia que la gent evolucionés, i ho havia de dir en tres quartetes decasíl·labes o les que toqués. Havia de fer un esforç de concentració molt gran perquè s’entengués el que volia transmetre. Durant el franquisme, havia d’utilitzar les paraules correctes perquè ho entengués tothom menys el censor. Era molt constrenyedor, jo patia molt escrivint. L’escriptura literària em permet poder-me esplaiar molt més. Ara tinc llibertat total, ha estat com si, després de tot el constrenyiment, se m’obrissin les portes i em diguessin: “Va, sigues lliure”. Per això en gaudeixo tant.
Remarca el terme “evolució”; volia que la gent evolucionés. També hi ha evolució en la seva trajectòria? Tots evolucionem. M’agrada molt aprendre, per a mi és un requisit indispensable. M’agrada experimentar i sortir de la meva zona de confort. Això s’ha vist reflectit a les meves cançons i novel·les. En el meu últim llibre es pot apreciar un canvi de registre respecte als anteriors, igual que en la meva última etapa musical. Sempre havia escrit sobre l’època dels meus pares i avis, que coneixia bé. Amb aquesta última novel·la, però, volia enfrontar-me a un nou repte, volia quelcom que em posés davant d’una paret, i jo l’hagués de travessar. “Escac al destí” tracta sobre l’Edat Mitjana a Occitània, fet que em va obligar a documentar-me sobre l’època i els seus costums, així com l’important paper que tenia l’Església a la societat, la relació entre els poders predominants i les relacions humanes. Cada novel·la m’ha permès una nova manera d’enfocar la història.
“Escac al destí”, la seva quarta entrega literària, és un “thriller”, però té tocs històrics. Com combina el gènere fantàstic amb el període històric en el qual es situa el relat, l’Edat Mitjana? El que més m’interessa del “thriller” és el joc de l’endevinalla, el procés del lector de reunir totes les pistes juntament amb el protagonista per descobrir qui és l’assassí. En aquest cas vaig matar ja algú a la tercera pàgina, i després me n’he passat 300 més per intentar arreglar-ho. Gràcies a aquest joc de l’endevinalla, he pogut explicar al llarg de la novel·la coses que m’han interessat d’aquella època, de l’Edat Mitjana, i de com es vivia a Occitània, que també tenen connotacions actuals. El relat és tot inventat, però alhora està basat en trets fonamentals d’aquest tros d’història.
Pel que fa a la trajectòria futura, quins plans té? Ja estic escrivint una nova novel·la. La meva ment mai descansa, sempre estic reflexionant sobre noves maneres de transmetre, igual que amb la música. No em considero escriptor, sinó una persona que escriu, tant si és de manera literària com musical. Em miro l’escriptura com una composició històrica, de paisatge, musical. Escriure és un plaer, és una manera de fruir. Si m’haguessin dit fa anys que, quan em retirés de la música em dedicaria a escriure novel·les, m’hauria posat a riure. Ara, en canvi, ho veig com un plantejament vital.
