“A l’atzar agraeixo tres dons: / haver nascut dona / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. El poema es diu “Divisa” i és de Maria Mercè Marçal (1952-1998). El recordem avui que el Festival Elixir de poesia arriba a la seva recta final amb “La Ràtzia”, una marató poètica en la qual les veus que s’escoltaran són totes femenines: Laia Noguera (vegeu entrevista més avall), Sònia Moll, Juana Dolores, Raquel Santanera, Selena Gala, Ángela Fernández i Alexandra Alexandrova Aleixieva. El recital anirà acompanyat de música a càrrec de Rows and Souls i Miss Raisa.
“La Ràtzia” és l’espectacle d’identitat del Festival Elixir. Està present des de la seva creació, l’any 2013, i només en dues edicions va estar a punt de morir d’èxit d’assistents. La proposta era molt atractiva. Es tractava de trobar-se en un punt, en el Teatre Principal, i a partir d’allí fer una ruta per jardins i espais emblemàtics per descobrir poetes i els seus versos.
Els terrassencs s’hi van bolcar massivament, tant que l’organització del festival va haver de reinventar-se, La trobada es feia al mateix lloc, es repartien targetes de color (a la manera de grups bombolla) i es caminava fins al parc de Vallparadís. Allà, poetes i poetesses havien instal·lat el seu campament líric format per uns iglús de colors que estaven a mercè del bon temps per mantenir-se inflats com una cúpula.
Enguany, “La Ràtzia” s’ha adaptat a la pandèmia i es farà en un espai tancat, el Teatre Principal, perquè així es pot controlar l’aforament. Serà una trobada diferent en un lloc tancat, però no perdrà la seva essència, de tenir un bon nombre de poetesses en directe amb les que compartir els seus pensaments i emocions.
La festa dels versos tindrà com sempre el valor afegit de descobrir qui és el poeta i la poetessa apadrinada. És Selena Gala, una escriptora que va dir, a través d’una entrevista publicada en aquest diari (dissabte, 12 de juny) que estava “molt il·lusionada” d’haver estat escollida pel Festival Elixir i que tenia moltes ganes de fer arribar els seus versos. La Selena va explicar que escrivia des de molt petita i que la poesia li servia “com a teràpia” per curar el dolor i l’adversitat.
I, des de fa dos anys, el festival ha sumat un premi en honor a l’escriptora i poetessa Marta Pessarrodona. Durant l’acte d’avui es lliurarà el guardó de la segona edició. Es tracta d’un premi obert i accessible a totes les persones fins a 30 anys i es pot presentar en qualsevol idioma i la temàtica és lliure. Per l’edat, doncs, té l’objectiu de descobrir autores i autores emergents en aquest ofici.
L’Elixir poètic va començar dimarts amb un seguit d’activitats per reflexionar sobre la salut de la poesia i conèixer altres escriptures d’aquí i de fora. Ahir, com a prèvia de “La Ràtzia”, va tenir lloc l’“Slam Poetry Barcelona” al Teatre Principal, amb una selecció dels millors poetes de l’escena actual i també amb música.
Laia Noguera, parla des del cor
Un dels atractius del certamen és que el mateix autor i autora en faci lectura dels seus versos. Aquest és l’ADN que té el Festival Elixir i la festa de “La Ràtzia”. Laia Noguera és una de les escriptores que liderarà el recital d’aquest vespre al Teatre Principal i diu que està molt contenta de participar perquè un any que va ser convidada, al final no va poder fer lectura dels seus versos en primera persona per un imprevist i ho va fer un altre rapsode.
Laia Noguera (Calella, 1983) ha publicat des de l’any 2002 i fins ara 16 llibres de poesia, alguns dels quals han rebut premis notables. Per avui, ha triat una selecció de poemes del seu llibre “Amor” (2016) i d’altres inèdits. La poetessa explica que “els meus poemes parlen d’allò que som, que és comú a tots, de l’interior de cadascú, del cor; de com ens reconeixem a nosaltres mateixos, d’estar en pau, d’ocupar el lloc en el nostre univers”. Noguera considera que “escriure poesia, al llarg d’aquests vint anys, ha estat un aprenentatge constant i he anat evolucionat cap a la maduresa. Ara puc parlar de les mateixes coses sense estar condicionada a l’emocionalitat. I, per tant és una poesia més reflexiva i més calmada perquè ja no em sento tan atrapada pels sentiments”. Remarca la importància d’aquests festivals que donen veu als versos i creu que “hi ha autors joves molt interessants, però reconec que tinc informació parcial perquè no segueixo les xarxes on es publica sense parar”.
