La setmana passada, Alfredo Vega (PSC), cap de files del primer partit de l’oposició, i l’alcalde, Jordi Ballart, van prendre cafè junts. Van conversar un cafè durant una hora. I això, a Terrassa, és notícia, perquè ja s’ha arribat l’equador del mandat i perquè les relacions entre Tot per Terrassa, la formació de Ballart, i el PSC han estat molt aspres i han caracteritzat “una etapa mol trista” i gens exemplar per als terrassencs. Alfredo Vega ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació locals per emetre una valoració oficial d’aquesta meitat de mandat. Agraeix la trobada del cafè, la valora, però l’agraïment de la distensió no és obstacle per criticar el treball del govern municipal en aquests dos anys, marcats, segons el PSC, per un excés de propaganda i un defecte continuat en les formes. I pel personalisme i el triomfalisme de Ballart.
Avui, justament, es compleixen dos anys de la formació del nou govern, el primer des de la reinstauració dels ajuntaments democràtics sense la presència dels socialistes en el poder. Aquesta primera part del mandat ha estat determinada per la irrupció de la pandèmia, “que ens ha canviat a tots la forma de vida i ha generat més pobresa i desigualtat entre barris”, ha dit Vega. Ara toca posar en marxa “la reconstrucció social i econòmica” i centrar la mirada no en el que queda de mandat, “sinó en la dècada vinent”, ha afirmat el president del grup municipal del PSC, que insta Ballart “a defugir del triomfalisme, que porta a la inacció” i a ser més autocrític. Cal definir amb urgència “projectes de ciutat que posin l’accent en la recuperació“. El govern local “ven triomfalisme, però no ha sabut gestionar la seva majoria absoluta”.
Vega s’ha mostrat molt crític amb un equip, el format per Tot per Terrassa i ERC, que ha eludit l’opinió de l’oposició “i de bona part de la ciutat” i s’oblida que “no es pot governar per al poble però sense el poble”. Fa falta un canvi “en fons i formes“. Una majoria absoluta no equival “a un millor govern”. El PSC, ha recordat Vega, va incorporar a altres partits fins i tot sense necessitar-los.
Per al primer secretari socialista, l’equip de Ballart ha demostrat caminar sense nord en la primera part d’un mandat per al qual va elaborar un pla de mil accions, un objectiu difícil, inabastable, perquè “no ho pots fer tot” i és necessari “centrar objectius”.
I el principal objectiu ha de ser ara “la reconstrucció, la recuperació social i econòmica, i això passa per generar consensos“. Consensos que fins ara no s’han intentat des d’un govern que ha infligit a l’oposició “un menysteniment perillós” i ha actuat amb la marca clara del “personalisme de l’alcalde”, amb un camí replet d’actuacions “que semblaven més ocurrències” que polítiques sustentades en el rigor i els informes.
Per exemple: els problemes amb la recollida de residus pel lateral dret dels camions, que va motivar per part del PSC una proposta de canvi en junta de portaveus, proposta tombada pel govern, “per després decidir que sí hi hauria canvis“. Un altre exemple: la decisió de perdonar el pagament del rebut de l’aigua durant l’etapa més dura de la pandèmia, sense avisar als representants dels partits en el consell de l’empresa pública. Un altre més: “La municipalització dels menjadors escolars. Es va decidir, després una comissió la va rebutjar, després es va instar un concurs… En fi, un embolic“.
El govern ha de treballar per desenvolupar “allò que és possible“, i no és possible “cobrir tots els quilòmetres de rieres de Terrassa” aquests anys, ha assenyalat Vega, que demana a Ballart buscar més influències “a Madrid, a Barcelona i a la Unió Europea”, fer-se fotos en aquests fòrums “i menys fotos a les botigues“. El PSC, afegeix el regidor, “és l’alternativa” en un moment en el qual calen lideratges com el que han exercit els socialistes, “amb encerts i errors, en moments decisius” de la història recent de la ciutat.
