Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Com serà la Terrassa del 2030? I la Catalunya del 2040 o l’Espanya del 2050? Com ens aniran les coses l’any vinent? muntar la vida el març de 2020?
Com i quan superarem els efectes econòmics i socials de la pandèmia que ens va desmuntar la vida el març de 2020? Què serà la normalitat en els propers anys?
Són preguntes que no tenen resposta. Però això no vol dir que no l’hàgim de buscar, amb tota la humilitat del món, però també amb ambició. Qui ens podia dir, el novembre del 2019, que tres mesos després estaríem experimentant un confinament radical i aprenent a combatre un virus invisible que canviaria les nostres vides? Ningú. Però tot i així, cal di-buixar mapes del futur. Acceptant, per descomptat, que les coses no sempre seran el que nosaltres preveiem. I preparant-nos per afrontar les incerteses i els perills.
Això és el que a Terrassa hem començat a fer aquesta setmana, després de molts mesos de preparatius. Dilluns, amb el tret de sortida dels 40 projectes públics i privats que pre-sentem als fons europeus Next Generation. Dimecres, amb la posada en marxa del pro-cés de redacció de la futura Agenda Urbana de Terrassa: l’aportació terrassenca a uns «objectius 2030» a escala europea i mundial. També és el que intenta impulsar el govern espanyol amb l’estratègia «España 2050» i el que ben segur que tira endavant el govern de la Generalitat amb l’Agenda Urbana de Catalunya i altres projectes estratègics de futur.
És hora de mirar endavant. Hem resistit la crisi sanitària amb èxit, tot i que per desgràcia hem de lamentar moltes pèrdues, personals i de tot tipus. Però hem resistit, hem reaccio-nat, hem trobat els recursos que necessitàvem, hem treballat per no deixar ningú abando-nat… Ho podem començar a dir, tot i que encara cal molta prudència: hem escrit una història d’èxit col•lectiu. Amb contradiccions, errors, coses que s’haurien pogut fer millor… Sens dubte que sí. Però ho hem afrontat en un temps rècord i amb resultats positius.
Ara arriba el moment de passar pàgina i d’accelerar cap al futur. Això no va només de treure’ns la mascareta, cosa que anirem veient en els propers mesos, sinó de reactivar, reconstruir, reprendre… i sobretot, sobretot, de sumar esforços i capacitats al servei de la ciutat, del país i del planeta.
Hem mobilitzat, en poques setmanes, 40 projectes per valors de més de 917 milions d’euros. En sectors clau com l’audiovisual, la salut, la digitalització, la sostenibilitat… Això només significa una cosa: Terrassa té força, empenta, capacitat, per liderar la recuperació a escala catalana, espanyola i europea. Pensant en la ciutat, sens dubte, però també en aquelles comunitats de les quals formem part. Terrassa no sortirà sola d’aquesta crisi. En sortirà al costat d’altres municipis i territoris més o menys propers, amb els quals hem de saber cooperar.
I això és el que farem. Primer, cooperar a dintre de la ciutat, amb tots els agents socials i econòmics, apostant per la cooperació público-privada, sempre dintre del marc dels inte-ressos generals de la ciutat Després, cooperar amb confiança i lleialtat amb els governs català i espanyol i amb la Unió Europea: aquesta etapa va de sumar, no de dividir ni de restar, no de partidismes i egoïsmes, sinó de generositat, d’energia i de visió de futur.
Serà fàcil? No. Però estem posant les bases perquè funcioni. La clau? L’esperit de ciutat. El mateix que ha funcionat en els moments difícils i també quan es presentaven oportuni-tats. Aquesta és la feina més important que tenim al llarg del 2021. Primer, acabar de con-tenir la crisi sanitària, amb la màxima responsabilitat i sense presses. Segon, aconseguir els grans consensos que ens obriran les portes del futur.
És cert que hi ha algunes qüestions, importants, que ens separen. Però n’hi ha una que ens uneix, que està per damunt de les altres i que permet que ningú no hagi de renunciar a les seves legítimes diferències: el futur, el progrés de Terrassa. Si sabem trobar l’espai per al consens i per gestionar democràticament els desacords, estarem fent el millor ser-vei possible a la ciutadania de Terrassa: orientar la ciutat cap al 2030, el 2050 o més enllà, sense oblidar, per descomptat, les necessitats d’aquest maig de 2021. Es tracta de planificar el futur, fins allà on sigui possible, sense oblidar que vivim en el present. Ho sa-brem fer, sens dubte, sabrem ser més que mai una sola ciutat, que és el que hem fet amb èxit des del març de l’any passat.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
