Objectiu, eliminar els embussos de petits camions i furgonetes al centre de la ciutat i fer d’aquest entorn un espai més net, lliure d’emissions contaminants. És l’encàrrec que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha fet a l’empresa donostiarra Txita, que durant els mesos vinents estudiarà la viabilitat d’un microcentre de consolidació urbana de mercaderies (MCUM) al centre urbà. Terrassa serà l’escenari pilot d’una guia que servirà de manual a les ciutats catalanes que projecten micro hubs de mercaderies als seus municipis.
La ciutat s’ha ofert com a cas pràctic. L’Ajuntament de Terrassa vol reduir les emissions a la trama urbana i participa activament en el projecte. Si funciona, podria ser el principi d’una xarxa de micro hubs de distribució verda de mercaderies a la ciutat.
De moment. Txita estudia quina càrrega de treball podria assumir un centre de mercaderies a la ciutat i quin seria l’emplaçament òptim. L’empresa treballa sobre la hipòtesi que el primer punt de distribució funcioni a un centre ampli, delimitat per les grans avingudes.
El centre de mercaderies operaria com a punt de rotura de càrrega. Al micro hub arribarien els operadors logístics i les empreses de distribució, que descarregarien els seus paquets per una distribució neta i sostenible.
“Preferiblement amb ciclologística – explica Dani Ruiz-, cofundador i gerent de Txita-. Amb tricicles, que tenen capacitat per a transportar fins a 200 kg, o amb bicicletes, però també amb vehicles elèctrics”. L’objectiu comenta, és “acabar amb la saturació de furgonetes, les dobles fileres i apostar per una distribució de mercaderies no contaminant”.
Servei “darrera milla”
El servei començaria amb la distribució de la paqueteria mitjana i petita, el gruix de les entregues que es realitzen al centre de la ciutat. La flota verda distribuiria les entregues d’operadores com MRW, SEUR, DHL o GLS, inclosos els paquets del comerç electrònic. En una segona fase s’incorporaria la distribució més voluminosa i pesada.
“La distribució en tricicle és la millor opció per a l’entrega de darrera milla”, comenta Dani Ruiz. “Com és a prop de casa, permet al client anar a buscar el paquet al hub si no hi és a casa en el moment de la recepció. El servei també pot oferir als comerciants repartiment a domicili i espai d’emmagatzematge si necessiten dipositar palès de mercaderies que no hi càpiguen a la botiga”.
A banda de la seva expertesa en transport urbà sostenible, Txita treballa com a operador de distribució sostenible a Donosti, on ha comprobat la bona rebuda de la iniciativa també entre els operadors logístics.
“Són els que millor reben la distribució sostenible. Els resolem les entregues de darrera milla, a centres urbans de difícil accés o saturats, on tenen pitjors marges. I a les entregues de l’e-comerç els tricicles són més eficients i poden aportar valor treballant amb economia social”.
Des de Txita insisteixen que a Donosti, en cap cas l’embús de furgonetes s’ha vist substituït per una pluja de tricicles pel centre de la ciutat. “Optimitzem les rutes i agrupem les entregues. Si ara entren cinc furgonetes a descarregar al carrer de la Font Vella i estan 20 minuts cadascuna, les mateixes entregues les pot fer un únic tricicle en 10 minuts”.
Al Portal de Sant Roc, a les naus…
Un dels encàrrecs a Txita és valorar la millor ubicació d’un micro hub de transport sostenible al centre de la ciutat. Sobre la taula hi ha la possibilitat que el Portal de Sant Roc esdevingui un punt de rotura de càrrega, el lloc on descarregarien les furgonetes i del que sortiria la flota de vehicles sostenibles per a fer les entregues a la trama urbana situada a l’interior de les avingudes. Dani Ruiz apunta “personalment -puntualitza- la possibilitat de recuperar alguna nau industrial”. Txita treballa la guia dels centres urbans de transport sostenible de mercaderies amb diferents àrees municipals per incorporar “totes les visions possibles”. La iniciativa ha estat presentada als grups municipals en una reunió monogràfica de la comissió de mobilitat.
