Tenir un record per als santcugatencs que van ser deportats als camps de concentració nazis. És l’objectiu de la col·locació, dissabte passat, de les primeres sis llambordes Stolpersteine a la localitat. Aquests maons, fets de ciment i amb una placa de llautó daurat, s’han ubicat davant de les cases on van viure aquests veïns, quatre dels quals van morir en els camps de l’horror nazi.
L’Ajuntament de Sant Cugat, a través de la regidoria de Memòria Històrica, se suma així als municipis catalans (entre ells, Terrassa) que han decidit posar llambordes Stolpersteine als seus carrers. La institució del Memorial Democràtic de Catalunya calcula que, a tot el territori, se’n col·locaran 119 fins a finals d’any.
Vides
A Sant Cugat, les sis primeres Stolpersteine emplaçades dissabte corresponen a Bonaventura Bartralot Auladell, nascut el 1902, exiliat el 1939, arrestat el 23 de juny del 1940 i deportat el 1941 al camp de Mauthausen, on finalment va ser alliberat. A Francisco Calventus Navarra, nascut el 1904, exiliat 1939, deportat un any després a Mauthausen i assassinat el 1941 al camp de Gusen.
Dissabte també es va posar la llamborda de Joaquín Moya Braulio, nascut el 1900, exiliat a les acaballes de la Guerra Civil, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat a Gusen un any després.
L’historiador santcugatenc José Fernando Mota ha dut a terme la recerca per documentar la vida dels sis santcugatencs que, des de dissabte, tenen un maó Stolpersteine a la localitat.
A Sant Cugat també s’hi pot veure ja el maó de Josep Puiggròs Paloma, nascut el 1909, exiliat amb la Guerra Civil i deportat a Mauthausen el 1943, on finalment va ser alliberat.
Miguel Sánchez García, nascut el 1908, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat a Hartheim el mateix any també té ja la seva placa a terra. Igual que Lorenzo Villa Gibanel, nascut el 1904, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat, aquell mateix any, a Gusen.
En la col·locació dels maons, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, va recordar l’horror viscut pels sis veïns i va dir que “arrelar-se a una ciutat implica conèixer els moments de la seva història, els bons i els més foscos”.
