Marino, fotògraf aficionat, va rescatar en el darrer moment un tros d’història de la Terrassa de les acaballes del Modernisme. Heremies, fotògraf aficionat, havia captat el present de Terrassa i d’altres llocs amb la seva càmera dècades abans. De 1916 daten les fotografies en plaques de vidre que van ser trobades a una casa de Ca n’Aurell, arraconades entre trastos amb destinació als contenidors de residus. Sort que fa més de 20 anys Marino Ruiz Nievas, encarregat de netejar aquell habitatge per emprendre unes reformes, no va tirar aquella caixa plena de plaquetes vítries. “Guardeu això, que això té valor”, va dir als seus fills, Marino i Manuel. Eren fotos antigues, unes 400. Marino Ruiz Nievas ens va deixar al juny del 2019. Abans, va llegar el material als seus fills i un d’ells, Marino, l’ha posat a la disposició de Diari de Terrassa. El fotògraf terrassenc Rafael Aróztegui, expert en fotografia antiga, historiaire local, ha analitzat les fotos, ha escanejat les més valuoses per les estampes de Terrassa que reflectien i ha esbossat la figura del qual segurament és el seu autor: Heremies (o Geremies) Busqué Bagolini.
La majoria de les fotografies ha aguantat l’erosió del temps. Conservades en capsetes de cartró, els seus custodis van suportar durant dècades el vent de guerres i penúries, la grip de 1918, segurament alguna mudança, la Guerra Civil, la postguerra ombrívola, el franquisme, el “desarrollisme”, les crisis econòmiques, altres crisis, la transició, la democràcia liberal, el creixement de Terrassa. Fins que Marino Ruiz les va veure i va decidir no llançar-les a l’oprobi de la desaparició.
Algunes plaques estan signades per Heremies Busqué Bagolini, que en unes quantes imatges simplement va plasmar les seves inicials. “Hi havia un Busqué Bagolini al carrer Major”, diu Rafael Aróztegui, que ha comptat amb la col·laboració de Rafel Comes per traçar algunes dades biogràfiques del fotògraf aficionat, un home nascut a Terrassa el 8 d’octubre de 1884 i mort l’11 de juliol de 1961, fill d’Heremies Busqué Gibert, mestre de taller de l’Escola Industrial de Vinaròs, i de Cornèlia Bagolini Rodó de Milà.
El nostre Heremies va contreure matrimoni amb Consol Arnaus Padrós i treballava per al seu cunyat, un fabricant amb indústria a Terrassa i a Munilla, a la Rioja. Josep va ser assassinat durant la Guerra Civil i l’empresa va passar a les mans del seu fill Alfons. I Heremies va ser un dels representants de l’empresa quan aquesta va ser col·lectivitzada durant la revolució en la Guerra Civil. Heremies, el fotògraf a temps parcial, va tenir cinc fills: Cornèlia, Roser, Heremies, Manel i Rosa.
Les dates
“No era un gran productor de fotos, però el seu treball ens resulta interessant. Llàstima no saber més d’ell”, comenta Aróztegui. Moltes plaques van ser concebudes “per realitzar projeccions privades o per visionar-les en visors estereoscòpics”. Hi ha una foto que sembla d’una celebració del Corpus al Raval de Montserrat. Una altra del pont sobre la riera del Palau, al lloc que actualment divideix la Rambla d’Ègara de l’avinguda de Josep Tarradellas, amb un tren en circulació. “Un tècnic em va fer veure que el pont era de dues vies, però la fotografia es va fer quan només hi havia una”. I hi ha una imatge de ball de sardanes efectuada durant la Festa Major de 1916.
El perfeccionisme observador de Rafael Aróztegui és tal que ha buscat en el calendari aquest dia i ha conclòs que l’autor va datar malament la placa: va posar 3-7-1916, però aquell 3 de juliol va caure en dilluns, i les sardanes es van ballar el diumenge. És a dir, el 2 de juliol. Es veu en una altra foto a les autoritats a la sortida de l’Ofici, amb un comandament militar i un altre de la Guàrdia Civil, i a l’alcalde de l’època, Josep Ullés, i l’agutzil. I Gegants. Una placa mostra la façana del Teatre Principal. Una altra, en estat precari, el Grup Escolar Torrella.
La Mola
Un grup d’excursionistes van ser fotografiats a la Mola per Heremies. En una placa va ser “immortalitzat” un home de mirada taciturna a la botiga Galí i Cia, un comerç de productes químics (entre ells, material fotogràfic) situat al carrer de Sant Pere. Podia ser el mateix Heremies? La masia de Ca n’Aurell, aixecada en el que ara són terrenys de la Cogullada, es pot apreciar en una altra imatge. I una altra recull la cova de les Ànimes, a Sant Llorenç.
La càmera estereoscòpica com la d’Heremies Busqué es basava en la visió humana i en la separació, d’un 65 mil·límetres que hi ha entre els nostres ulls. Aquests reben cadascun una imatge diferent que el cervell unirà creant efecte de tridimensionalitat. Les càmeres estereoscòpiques, perfeccionades i comercialitzades a partir de 1851, tenien dos objectius que impressionaven les plaques sensibles amb dues imatges diferents. Per aconseguir la visió final en tres dimensions es va inventar un aparell anomenat estereoscopi. Es col·locaven les fotografies una al costat d’una altra i així podien ser vistes de manera que el cervell les integrés en una sola. Heremies va utilitzar el seu artefacte per reflectir estampes de Terrassa i de localitats que visitava: Màlaga, Granada, Elx.
Homenatge
Serveixin aquestes pàgines com a homenatge al fotògraf aficionat Heremies Busqué i a un altre fotògraf aficionat. Tot està connectat en el relat. Sí, Marino Ruiz Nievas era un apassionat de la fotografia i els seus fills el recorden moltes vegades amb una càmera semiprofessional penjada del coll. “En aquella casa hi havia més objectes antics que uns altres es van endur. El meu pare va voler salvar les fotografies. Si no arriba a ser per ell, haguessin acabat en un contenidor”, diu el seu fill Marino.
La casa aquella, la casa en obres on van treballar Marino i els seus fills, estava al carrer del Doctor Ullés. Es tanca el cercle: l’alcalde de Terrassa que apareix en algunes de les imatges, el primer edil de la ciutat l’any 1916, era precisament Josep Ullés, el doctor Ullés.
