El nombre de trucades i atencions presencials a Casa Galèria, el servei municipal que atén dones víctimes de violència de gènere, ubicat al carrer de Nou de Sant Pere, número 36, s’ha incrementat coincidint amb l’emissió de la docusèrie sobre Rocio Carrasco. En el programa, la filla de Rocío Jurado, després d’anys de silenci, relata els presumptes episodis de maltractament, físics però també psicològics, que va patir durant anys per part de qui va ser la seva parella, Antonio David Flores.
El març passat –quan va començar a emetre’s el testimoni de Carrasco–, els serveis d’acollida i jurídics de Casa Galèria van atendre un total de 135 persones (entre trucades telefòniques i atencions presencials). Aquesta és la xifra més alta des del setembre, quan les atencions telefòniques i presencials al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) van ser 138.
“D’entre aquestes trucades, la majoria són de dones que es posen en contacte amb nosaltres per primera vegada”, apunta Sílvia Suárez, psicòloga especialitzada en violència de gènere de Casa Galèria.
Remoure vivències
“No és tan sols que hi hagi hagut més moviment pel que fa a les consultes, sinó que, en el cas de les dones a les quals jo tracto, a totes, el documental els ha ‘remogut’, perquè s’han sentit identificades amb la història de Rocío”, diu. “Moltes situacions que explica la filla de Rocío Jurado, elles també les han viscudes, ja que existeixen patrons comuns de comportament entre els maltractadors”, sosté.
“A mi m’ha costat veure el documental perquè em sentia molt reflectida en ella”, explica L.M., una terrassenca de 34 anys que rep atenció psicològica a Casa Galèria. “Per exemple, en el fet d’utilitzar la nostra filla per anar en contra meu. Ell em deia: ‘Quan sigui gran, te la prendré i la nena se n’adonarà de qui ets realment”, diu L.M.
“És el que s’anomena violència vicària –explica la psicòloga Sílvia Suárez– és a dir, quan el pare utilitzen els fills per anar en contra de la mare”. Es tracta d’una manera més de violència psicològica, aquella que de vegades és més subtil que la física. “És una forma de maltractament que sovint és més difícil de demostrar davant la justícia”, diu.
Patrons
Amb quines altres situacions de la docusèrie s’han sentit identificades les dones de Casa Galèria? “D’entrada, en què el maltractador, per aconseguir posar-se per damunt de la víctima, el que fa és desvaloritzar la seva parella, rebaixar-la”, explica la psicòloga.
“Ell m’infravalorava; es ficava amb el meu físic davant dels altres; em deia que no servia per a res”, comenta L.M. “Era molt persistent, al final ell sempre havia de tenir la raó en tot; i tu acabes pensant que realment la té”, afegeix.
“En el maltractament psicològic, l’agressor sovint crea confusió en la víctima; es tracta de veritables especialistes en la manipulació, en el doble missatge, en dir una cosa i la contrària”, explica la psicòloga. Tot per desestabilitzar la persona. “Fins i tot l’agressor pot arribar a negar la realitat d’allò que la víctima ha viscut i crear-li el dubte”, afegeix. És, en definitiva, el que es coneix com a fer “llum de gas” (“gaslighting”, en anglès), un recurs de manipulació psicològica en què el maltractador posa en qüestió el seny de l’altra persona dient-li una cosa i, tres o quatre dies després, assegurant que ell mai ha dit allò. És un atac a la integritat emocional de qui ho pateix.
L. M. comenta que durant la relació amb la seva exparella no hi va haver agressions físiques, però sí altres trets propis de la perversa teranyina del maltractament psicològic, com tractar d’aïllar la persona dels amics, de la família (una situació que també es veu reflectida a la docusèrie sobre Carrasco).
“Ell no volia que tingués relació amb els pares; si els trucava, s’enfadava; el mateix passava amb el meu germà; en definitiva, s’esforçava per allunyar-me de la meva família”, recorda la Raquel.
Encara que es parli d’un maltractament psicològic, aquest sovint es barreja amb el físic. En una recent entrevista a Diari de Terrassa, el psicòleg Xavier Oñate, especialitzat en maltractament psicològic i abús narcicista, assenyalava: “Al maltractament físic s’hi sol arribar, si s’hi arriba, quan el psicològic no ha funcionat o no ha estat prou ‘eficient’ des del punt de vista del botxí”.
La psicòloga de Casa Galèria, Silvia Suárez, afegeix que “estadísticament, l’inici del maltractament físic es dona en el primer embaràs, quan la dona està en una situació emocional i física més vulnerable i de dependència”.
Suárez estima que la docusèrie sobre Carrasco ha estat positiva per a les dones víctimes de violència de gènere amb qui tracta, “perquè ho han viscut com a una reafirmació, en el sentit de dir: ‘Algú conegut explica, fa públic, allò mateix que també m’ha passat a mi’.
