Oficialment, ja duem un mes de primavera. El clima, però, no ens acaba d’acompanyar. Tampoc no ho fan, gens ni mica, força decisions que prenen aquells que teòricament ens haurien de governar. De fet, tenim prou adagis que ens recorden que la calor encara és ben lluny, contra la tesi del “no donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat”. O més enllà, fins i tot: “Fins al quaranta de maig, no et llevis la casaca”. Enguany, l’element afegit d’una incòmoda mascareta ens ho fa més feixuc. Què hi farem! “De principi a fi, l’abril sol ésser roí”.
A veure si ens acceleren clarament el ritme de vacunacions de la Covid. “L’abril, rient, mata de fred a la gent”. Sense adonar-nos-en, minvem peces de roba i podem topar amb l’ensurt d’un refredat tardà. D’una o altra manera, “no hi ha mal any si l’abril és bo”. “Rient i plorant, l’abril va passant”. Insistint en termes semblants, tanmateix, “si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja”. Voldria haver gaudit d’un mes amb molta més pluja. Quadraria amb un parell d’adagis més: “abril ploraner, maig rialler”. I “per l’abril cada gota val per mil i el blat s’estira com un fil”. No havent estat així, “l’abril diu al maig: jo no he pogut. Tu, plou a raig!”. El parc natural de Sant Llorenç i l’Obac juntament amb el de Vallparadís, els boscos de Can Viver i altres indrets que configuren l’anella verda de la vila agrairan molt unes bones ruixades. S’endurien la pols, alhora que l’arbrat i el conjunt de vegetació rebrien una bona dosi d’aigua. Falta els hi fa.
Abans de cloure la meva columna diària, encara tibaré d’alguns altres adagis. Com ara, “abril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós”/ “Abril i maig tenen la clau de l’any” / “Abril que abrileja, primavera que fueteja”. Ho faig amb l’ànim d’esperonar el lector per tal que arribi a plantejar-se actituds positives de cara al bon temps. Tal com tenim cura de les nostres relacions socials, el mes d’abril ens recorda que “bons amics i bons abrils, un d’entre mils”. En menys de dues setmanes, entrarem al mes de les flors: “abril finit, el camp florit”. Un altre motiu de joia, encís i goig per anar avançant amb el repte de vèncer el malson d’un virus maleït i torracollons. Sense oblidar que abans, “per l’abril, llibres i roses mil”. Un parell de símbols amb forta dosi de rauxa. Endavant!
