L’Ajuntament de Terrassa ha reduït el nombre d’expedients pendents d’incorporar al registre del Padró Municipal d’Habitants de la ciutat de més de 700 el passat mes de juny, a 269 el mes d’octubre. La Comissió d’Empadronament ha establert noves estratègies que han millorat el procediment i han permès que el gruix de peticions es trobi ara dins el termini de resolució establert.
El mes de juny de 2020, des de l’Ajuntament de Terrassa es va emetre un informe sobre la gestió del Padró Municipal d’Habitants (PMH), on s’informava les entitats socials de la ciutat que durant l’any 2019 s’havia acumulat un important nombre d’expedients de sol·licituds d’empadronament pendents de tramitar. En aquest sentit, també es comunicava que s’havien iniciat diferents accions per tal de millorar la situació i poder garantir a la ciutadania el dret i l’obligació d’empadronar-se.
Així, es va emprendre una campanya intensiva d’inspeccions que permetés reduir el nombre d’expedients pendents, fent un esforç per tancar les sol·licituds històriques i apropar el temps de resposta de les sol·licituds als tres mesos. Avui dia, el gruix de demandes pendents es concentra en el període de juny a octubre 2020, i per tant està dins el termini de resolució establert.
Noves estratègies
Des del Consistori expliquen que des de l’inici de mandat es va reprendre la Comissió d’Empadronament, liderada des de la direcció de l’Àrea de Drets Socials, amb l’objectiu d’analitzar i resoldre aquelles situacions més complexes que arribessin al PMH, des d’una visió àmplia i transversal. A més, es van prendre diferents mesures, amb l’objectiu de garantir el dret al padró a la ciutadania, com desbloquejar les inspeccions pendents i donar prioritat a aquelles pendents de resoldre, tornant a fer les inspeccions des del Servei d’Inspecció Tècnica municipal de Padró, exceptuant les situacions amb més complexitat que es deriven a Policia Municipal; revisar els protocols per agilitzar la gestió d’expedients pendents i les futures demandes, posant especial atenció en les persones sense domicili fix o sense possibilitat d’acreditar l’accés a l’habitatge; i realitzar acompanyament acurat a col·lectius vulnerables, posant especial atenció als joves migrants sols sense domicili fix, en el procés d’empadronament, en el sentit que "aquest és una necessitat bàsica i de garantia d’accés a diferents drets i serveis".
Poperament, des de l’Ajuntament es crearà un grup de treball específic, dins de la Comissió d’Empadronament, per analitzar i abordar l’empadronament a persones sense domicili fix. Per altra banda, també es preveu una acció per difondre el Servei de Primera Acollida a totes aquelles persones que s’empadronin en situacions vulnerables, per assegurar que tenen accés a la formació (coneixement de l’entorn, llengua, informació laboral…) i a la derivació a projectes socioeducatius, si fossin necessaris.
