L’impacte de la pandèmia del coronavirus sobre el sector esportiu està tenint una influència molt destacada en clubs, empreses, federacions i esportistes. Conseqüències que abasten factors socials, emocionals, formatius i econòmics en un univers de persones molt ampli entre professionals i voluntaris que realitzen la seva tasca en entitats de diferent perfil. Cal no oblidar que l’esport català mobilitza 80.000 treballadors i treballadores i més de 40.000 voluntaris, a més de representar el 2,1 % del PIB català. Unes dades que visualitzen el pes de l’esport en l’economia del país.
Les crides de socors en els darrers mesos provinents des de diferents altaveus esportius han fet veure un moment d’extrema preocupació vers un futur que esdevé incert. Segons un estudi presentat al mes d’octubre per la Comissió d’Esports de Foment del Treball, 7 de cada 10 treballadors del sector s’han vist afectats per un ERTO: i 3 de cada 10 perdran el seu lloc de feina. Dades demolidores que han fet que des del col·lectiu esportiu català s’hagin demanat mesures immediates per amortir l’impacte econòmic de la crisi: mesures fiscals, ajuts econòmics directes a clubs, empreses i federacions i inversions procedents dels fons de rescat europeu.
Pel que fa a la vessant de la pràctica esportiva, només les competicions d’àmbit estatal continuen programades. Els equips que competeixen en lligues territorials o formatives, han tornat als entrenaments, però fins al mes de gener, si no hi ha passes enrere, no podran competir. A més, s’ha demanat, sense èxit, una major flexibilitat horària a l’hora de finalitzar l’activitat esportiva (fixada ara a les 9 de la nit). L’obertura de les instal·lacions (en un 50 per cent per espais a l’aire lliure i un 30 per cent en els tancats), tampoc ha satisfet. Des dels clubs i les federacions, es considera que l’esforç realitzat en l’aplicació dels protocols de seguretat i el baix índex de contagis en les bombolles esportives mereixien un altre tractament.
Quatre dirigents locals o vinculats directament a la ciutat i amb càrrecs de responsabilitat a les federacions esportives catalanes, han analitzat amb sentit crític i amb la vista posada en el futur immediat, el moment actual que viu l’esport terrassenc i català a unes setmanes que s’aixequi el teló competitiu després de l’aturada del mes d’octubre.
La muntanya, espai de sortida
Jordi Merino és el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la tercera federació esportiva amb més llicencies a Catalunya i que agrupa un notable nombre de disciplines. La pandèmia ha convertit la muntanya en un espai sobresaturat en moltes oportunitats i l’excursionisme en un dels esports que ha experimentat un major creixement.
“Tot el que ha passat ens ha mostrat la necessitat de treballar en campanyes per l’ordenació del territori i el respecte al medi natural”, explica Merino. “Hem vist imatges de parcs naturals amb una ocupació per sobre del permès, mentre que a altres indrets la situació era inversa. I cal conscienciar a la gent perquè quan surti a la muntanya ho faci amb respecte al medi i amb la preparació necessària. En aquests mesos hem tingut més rescats que mai. També hem de fer pedagogia sobre la xarxa d’entitats excursionistes que hi ha a Catalunya. Fer esport a la muntanya no és un problema, però la mobilitat sí.”
L’activitat esportiva de la Federació ha estat suspesa en quasi la seva totalitat en els darrers mesos. “Econòmicament podem dir que la Federació està sanejada”, explica Jordi Merino. “No hem tingut ingressos, però tampoc despeses perquè nosaltres no tenim instal·lacions per mantenir. A més, al primer confinament vam tenir un augment important de llicències federatives de persones que amb aquest tràmit podien sortir a fer esport a l’aire lliure.”
Merino admet que en la gestió de la pandèmia s’han comès errades, però diu que s’ha treballat en un escenari desconegut. “El que cal veure és que fer esport és fer salut. I que la malaltia afecta menys als esportistes. Cal fer pedagogia que la pràctica esportiva és saludable.”
El futur del hockey
El terrassenc Xavi Adell, president de la Federació Catalana de Hockey, admet que les conseqüències d’aquesta crisi són generalitzades. “A diferència d’altres, aquesta ha afectat a tothom”, explica. “Els danys són generalitzats, cap club sortirà igual. La mateixa federació s’ha vist afectada, amb personal en ERTO perquè sense competició no tenim ingressos i, en canvi, les despeses es mantenen. Pel que fa als clubs, és evident que aquells que gestionen una instal·lació privada tenen una afectació més gran.”
En aquest a direcció, Adell diu que el sentit de pertinença al club per part dels socis ha reduït la incidència de la fuita. “El descens de socis, en general, ha estat menys agressiu del que es podria pensar. La gent ha entès la situació i qui ha marxat ha estat qui només buscava un servei que ara no li podien donar. Però és difícil preveure com sortiran els clubs de la segona onada.”
Xavi Adell és vocal de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), una entitat que ha verbalitzat la seva contrarietat contra algunes de les mesures del govern. “En els camps de hockey ningú s’ha contagiat. I el nombre de partits suspesos és d’un tres per cent. S’ha treballat molt bé en l’aplicació de tots els protocols que ens han demanat.” En aquesta direcció, el president de la Federació Catalana no comparteix la decisió de suspendre les competicions fins al mes de gener. “Preservar la salut és el primer i farem el que ens diguin en aquesta direcció, això no admet cap discussió. El que em sembla discutible és quan és la política la que entra en joc en aquestes decisions. I els greuges comparatius. S’han donat totes les garanties i els clubs han fet un gran esforç per complir totes les exigències. Tampoc estem d’acord amb els horaris de finalització dels entrenaments.
Per poder superar les conseqüències d’aquesta crisi, el sector de l’esport ha demanat una injecció econòmica que abasti els diferents agents. “Si tanques els clubs i no els compenses, els aboques al tancament. M’agradarà veure com es reparteix el paquet d’ajuts de la Generalitat i qui tindrà accés.”
En clau local, la pandèmia no arribarà a afectar la celebració del Mundial femení de 2022. Però sí que tindrà conseqüències directes en aquest torneig. “La inversió serà menor i entenc que les millores de l’estadi també, perquè hi ha moltes prioritats a cobrir. Esperem que el 2022, amb la vacuna, hagin desaparegut els problemes de mobilitat i els espectadors puguin anar als estadis sense problemes.” El president de la Federació Catalana, afegeix que aquest Mundial “ha de ser un punt d’inflexió un moment per gaudir de l’esport i tornar a la normalitat. Com a ciutat ens hem de donar aquesta alegria amb un esdeveniment de repercussió mundial.”
El futbol ha estat un dels esports que ha fixat la seva tornada a l’activitat competitiva el cap de setmana del 9 i 10 de gener. I ja treballa en un nou model de competició (lligues a una volta) per poder arribar a final de temporada. Jacobo Doménech, membre de la junta directiva de la Federació Catalana i responsable de la delegació d’aquest organisme a Terrassa, admet que aquesta està sent una crisi transversal. “Els clubs i la federació estem preocupats, en primer lloc, per la salut. Però volem recuperar la competició amb totes les garanties i totes les mesures que calgui”, explica. “El cop econòmic és indiscutible a tots els nivells, perquè sense ingressos i amb despeses corrents, els clubs pateixen dificultats. I la gent té ganes de tornar a una certa normalitat.
El directiu terrassenc explica que el món del futbol ha respost de forma adequada a les exigències i dóna xifres al respecte. “Pel que fa als partits, només s’han suspès un 5,5 per cent dels que s’han jugat des que va començar la temporada, que han estat uns vint mil. I això és una conseqüència de l’efectivitat dels protocols que es van implementar i que es van executar de forma excel·lent. Estem parlant d’una incidència molt baixa que no s’ha tingut en compte.”
En aquesta direcció, diu que el col·lectiu del futbol català no ha estat escoltat per l’administració. “Vull pensar que només ha estat per motius de preservar la salut. Però entenem que donàvem les garanties necessàries, demostrades amb dades. I es podia haver continuat amb les competicions, amb totes les puntualitzacions precises.”
Com sortiran els clubs de la pandèmia econòmicament és una de les grans incògnites que desvetllarà el futur. “És obvi que hi haurà una conseqüència en les economies de les entitats. I cal aplicar mesures per ajudar els clubs. Pel que fa a la federació? No està estimat, però segur que tindrem també pèrdues en aquest sentit.”
Temporada pendent a l’esquaix
La Federació Catalana d’Esquaix té la seva seu a Terrassa, ubicada a l’Squash Marconi on gestiona les quatre pistes d’aquest complex que és, també, centre de tecnificació de l’organisme federatiu. A més, també fa una activitat continuada a l’Squash 4. En les darreres setmanes ha fet a la ciutat dues competicions de calendari internacional, destacant la primera edició del Trofeu Ciutat de Terrassa que es va poder fer pel seu caire professional.
En canvi, la competició territorial ha sofert ja dues aturades que han condicionat el seu calendari de l’exercici 2019-20. Primer al mes de març i després a l’octubre, a dues jornades només de finalitzar les lligues catalanes. “Per a nosaltres és molt important acabar la temporada, perquè ens dóna la possibilitat de rebre subvencions de la Generalitat”, explica el president, Joan Casahuga. En aquest període, s’han deixat de fer els campionats catalans en les categories sub-15, sub-11 i de veterans.
“Els clubs han sortit molt afectats”, explica Casahuga. “Només han pogut seguir entrenant i competint uns 20 jugadors d’alt nivell. La caiguda en els ingressos ens ha fet molt mal. Ara estem pendents dels ajuts que ens puguin arribar i de les vies de finançament que trobem. El que demanem són crèdits flexibles per cobrir la despesa que hem hagut de suportar, no estem demanant subvencions directes a fons perdut.”
El president de la Federació Catalana d’Esquaix considera que és clau per al futur reprendre les competicions territorials com més aviat millor. “No som massa jugadors, podem fer testos presencials com es va fer al torneig de Terrassa i penso que cal fer aquest pas endavant el més aviat possible. Estem preparats i es donen les condicions per a la tornada.” Casahuga espera que una tercera onada no posi en risc els darrers avançaments. “Els contagis als gimnasos i entre els esportistes han estat els mínims. Demanem que ens deixin fer plans de cara al futur”.
Línia econòmica per ajudar el sector
La Generalitat de Catalunya destinarà una línia d’ajuts econòmics al sector esportiu xifrada en 25 milions d’euros. Aquesta quantitat té per objectiu compensar les consequències que s’han derivat del tancament d’instal·lacions esportives. Els diners aniran destinats als titulars d’instal·lacions esportives, ja siguin entitats o empreses. Serà una aportació única en funció dels metres quadrats que s’han vist afectats.
