Emili Lledó Íñigo és un filòsof espanyol. Fa cosa d´un mes, me´n parlà un bon amic meu, que llegeix compulsivament. Em vaig prometre que li faria cas i la troballa ha valgut molt la pena. Quin cabal de ciència! Tanta que em plau, avui, compartir el nucli del molt que n´he tret. Té 93 anys, s’ha format a Alemanya, ha donat classes a universitats ben prestigioses (com ara Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrid). De fet, hi ha crítics que el qualifiquen amb el pseudònim del meu títol.
La docència ha estat bona part de l´eix en la seva llarga trajectòria. Una prova ho són el gran nombre de treballs universitaris, en forma de 31 tesis doctorals i 95 tesines de llicenciatura. Moltes d´elles configuren, actualment, llibres d´un pes i una densitat monumentals.
A tall de concreció, suggereixo el seu llibre "Elogio de la infelicidad". Una recopilació d´articles seus entrellaçats pel motiu de la dissort i l´infortuni. Ens cal amarar l´horitzó vital amb valors com la intel·ligència i l´amistat. Aquest autor considera que el llenguatge és l´element essencial del pensar i de la "instal·lació" de l´home en la societat… La filosofia no seria altra cosa que la meditació sobre aquest estadi i la seva història esdevindria la "memòria col·lectiva" del procés complex seguit per tota la humanitat al llarg dels temps.
A partir d´ací, ho vertebra i desenvolupa tot en tres eixos: la filosofia grega clàssica (com Plató, Aristòtil o Epicur), l´atenció al llenguatge com a objecte de l´anàlisi metafísic i l´elaboració d´una reflexió sobre temporalitat i escriptura.
Això ajuda à travar una filosofia de la memòria i una antropologia textual de conceptes arrelats en l´hermenèutica. Intenta desxifrar el significat darrere de la paraula i l’exègesi de la raó sobre el significat. Ací, em recorda la figura i obra d´en Martin Heidegger. De ben segur el pensador més important del segle passat.
En moments de fortes tensions entre les classes política, sanitària i judicial, fins i tot, convé mantenir el principi que "la filosofia implica una mobilitat lliure del nostre pensament. És un acte que dissol les ideologies". Per aquests verals, mentrestant, "cada terra fa sa guerra". Un gran Lledó ! Val molt la pena.
