La metgessa Àngels Arcusa ha estat durant 25 anys cap del Servei d’Oncologia Mêdica del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Ara arriba a la jubilació amb la satisfacció d’haver contribuït a la lluita contra la malaltia.
Quins punts positius destacaria d’aquesta llarga etapa?
En general, la posada en marxa del servei de radioteràpia del CST, un dels més importants de Catalunya; també la creació de la Unitat de Consell Genètic; a més vàrem ser pioners en assistència psiconcològica intrahospitalària. També la integració assistencial amb la Unitat de Cures Pal·liatives, que ens ha convertit en un centre d’excel·lència de la “European Society of Clinical Oncology”. I la participació activa en la Unitat Funcional de Patologia Mamària, així com l’acreditació de formació de residents en oncologia mèdica, entre altres.
La incidència del càncer va en augment. Quants casos es diagnostiquen a Terrassa cada any?
Les xifres corresponents a la nostra població són les del global de Catalunya: un de cada tres homes i una de cada quatre dones catalanes patirà un càncer durant la seva vida.
Per contra, la mortalitat baixa? Ens podria donar xifres?
La supervivència global és del 38 per cent a 5 anys, però varia extraordinàriament segons la localització del tumor. Així hem de considerar que més del 90 per cent de les dones amb càncer de mama sobreviuen a 5 anys vista, mentre que les xifres en càncer gàstric o de pàncrees són molt baixes.
Quins avenços destacaria quant a tractaments i atenció als malalts oncològics els últims anys?
Sens dubte la integració de l’atenció en un equip multidisciplinari com a model assistencial. A nivell terapèutic, els avenços en la cirurgia oncològica, la radioteràpia i els nous tractaments personalitzats com la immunoteràpia, que són extraordinàriament efectius amb molts menys efectes secundaris.
Si els últims anys els avenços han estat importants, què preveu que passi durant la pròxima dècada?
Crec que en pocs anys hi haurà una millora important en el tractament de molts tumors, ara amb resultats terapèutics pobres, per la implementació de tractaments basats en la informació genètica del pacient i de la malaltia, un aspecte que s’està desenvolupant d’una forma vertiginosa. Tanmateix la realització d’estudis clínics de disseny més universal i la informació aportada per l’estudi de l’anomenat BigData ens ajudaran en la presa de decisions, fent una atenció molt més personalitzada.
Dilluns, 19 d’octubre, es va celebrar el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. És el tumor més freqüent en dones i el que té un dels índexs més elevats de supervivència (a cinc anys és superior al 90%). Què ho explica? Com hi ha influït el Programa de Detecció Precoç?
Les campanyes de cribratge han contribuït sens dubte a tenir unes dades extraordinàriament positives en el càncer de mama. Però també hi ha ajudat el desenvolupament de millors tècniques de diagnòstic radiològic, que permeten fer aquest diagnòstic en tumors mil·limètrics, així com els nous tractaments desenvolupats en la darrera dècada, sobretot, molt específics i eficaços.
A Catalunya, el càncer de coll d’úter i el de còlon també tenen programes de detecció precoç. Creu que en fan falta per a altres tipus de càncer?
No soc una experta en epidemiologia, però crec que amb un bon compliment dels programes en marxa aconseguirem una millora substancial del diagnòstic precoç, i per tant un tractament menys agressiu i millors xifres de supervivència. En la meva opinió les campanyes han d’anar dirigides a evitar l’ús del tabac, a implementar dietes adequades i a l’activitat física com a eixos fonamentals d’una vida saludable. Sabem que aquests factors són capaços d’evitar l’aparició de fins al 50 per cent de càncers
S’ha dit que el càncer és la gran epidèmia del segle XXI. Aquest 2020 n’ha arribat una altra, la de la Covid-19. Algunes informacions apunten que la situació de pandèmia del coronavirus ha reduït dràsticament la detecció precoç del càncer de mama. Quines conseqüències tindrà això?
Durant els mesos de març a juny, aquest inclòs, no es varen fer campanyes de cribratge. No coneixem encara l’impacte que això ha pogut tenir, però s’està treballant per evitar que durant aquesta segona onada torni a passar el mateix.
La nova realitat de la Covid-19 ha fet que alguns hospitals hagin adaptat els protocols i el seguiment de les pacients amb càncer de mama. Al CST aposteu per una nova tècnica que redueix dràsticament el nombre de sessions de radioteràpia després de la cirurgia?
Aquesta tècnica s’estava aplicant ja abans de la pandèmia i està reconeguda per totes les societats científiques. Durant la pandèmia evidentment es va dur a terme per evitar en el possible desplaçaments dels pacients.
Com ha influït i segueix influint la situació de pandèmia actual en l’atenció als altres malalts oncològics, i quines repercurssions poden tenir en aquest sentit?
Ara per ara, en la segona onada, estem duent a terme la mateixa activitat que si no estiguéssim sota la Covid, però augmentant les videotrucades per tal d’evitar desplaçaments. Els tractaments, tan quirúrgics, com amb radioteràpia o quimioteràpia, no estan aturats. És un objectiu del Departament de Salut, mantenir l’atenció oncològica al màxim en tot el país. El tema que pot ser preocupant és el tancament de quiròfans, que pot provocar retards en cirurgies radicals, com en càncer de pulmó o càncers digestius. Crec que es una situació que caldria valorar amb cura, ja que poden existir pacients que perdin una oportunitat de curació amb aquest retard. Una solució seria centralitzar la cirurgia oncològica en centres determinats sense tancament de quiròfans, malgrat que la situació de pandèmia esdevingui molt important.
Un balanç extraordinari
Després de 25 anys al capdavant del Servei d’Oncologia Mèdica del CST, la doctora Àngels Arcusa fa “un balanç extraordinari” d’aquesta llarga etapa. Es mostra orgullosa d’haver contribuït al desenvolupament de l’atenció oncològica a Catalunya i més concretament a Terrassa, la seva ciutat d’adopció. En el tractament del càncer, defensa un model d’atenció que sigui de tipus multidisciplinari, amb la col·laboració de diferents especialistes mèdics, com els geriatres i la infermeria especialitzada.
