Aquesta setmana s’han estrenat quatre pel·lícules, "Nación cautiva", "The vigil", "Como perros y gatos: la patrulla unida" i "El arco mágico". A més, l’oferta es completa amb les projeccions puntuals de quatre títols més, "El sol va per dins" avui dissabte, "Marwa, petita i valenta" dimecres i les reposicions de "Música y lágrimas" i "La llorona" dijous que ve. De fet, aquesta darrera és com si fos una estrena perquè en el seu moment a la nostra ciutat no es va projectar. A més, dimarts tindrà lloc el festival de curtmetratges "Palestina amb ulls de dona".
"Nación cautiva", de Rupert Wyatt, és un thriller de ciència-ficció ambientat en un futur proper, després de la invasió d’uns monstres extraterrestres que han imposat una dictadura ferotge a tot el món. Un grup de persones organitza la Resistència i planeja un atemptat a Chicago.
Evidentment, la idea s’inspira en les històries de la França ocupada, amb col·laboracionistes i resistents, només canviant nazis per extraterrestres i jueus per negres i ambientant la trama als Estats Units. Tanmateix, tot és molt superficial i els personatges no estan gens treballats. En el cas de la pobra Vera Farmiga, fins i tot és de vergonya aliena.
Sense cap mena de dubte, el millor de la pel·lícula és la banda sonora. Tota la resta planteja moltes preguntes. Per exemple, el guió és confús expressament o és que els guionistes no en saben més? O bé, el gir final és per allò de sorprendre a qualsevol preu encara que no tingui ni cap ni peus o és que ens hem perdut alguna cosa? O també, si els extraterrestres gairebé no es veuen és perquè volen que els espectadors fem volar la imaginació o per falta de pressupost? I encara una altra pregunta, si l’acció passa a Chicago per què s’hi han insertat digitalment imatges d’edificis de Corea del Nord? Potser els espectadors que aconsegueixin resoldre aquests dilemes de manera satisfactòria, especialment els dos primers, s’ho passaran bé i tot.
El repartiment està encapçalat per John Goodman i el desconegut Ashton Sanders, amb un paper breu, inconsistent i amb connotacions masclistes per a Vera Farmiga. (Cinesa).
Una nit a la funerària
"The vigil", "opera prima" de Keith Thomas, és una pel·lícula de terror ambientada en una comunitat jueva ultraortodoxa de Nova York, el protagonista de la qual ha de passar la nit vetllant un cadàver.
Quan es va projectar a Sitges l’any passat, les crítiques no van ser per tirar coets però tampoc dolentes del tot. Alguns van criticar el so massa estrident i el fet que l’argument no faci gaire por i altres van elogiar la part visual, les interpretacions de Dave Davis i Menashe Lustig i el fet de combinar l’anglès i l’hebreu en els diàlegs, encara que això es perdrà en la versió doblada, que és la única que es projecta a Terrassa.
A banda dels esmentats Davis i Lustig, intervenen a la pel·lícula Malky Goldman, Lynn Cohen, Fred Melamed, Nati Rabinowitz i Lea Kalisch. (Cinesa).
"Como perros y gatos: la patrulla unida", de Sean McNamara, és una pel·lícula infantil sobre una gata i un gos que són agents secrets i volen salvar el món. Tanmateix, primer hauran de restaurar la treva entre gossos i gats. Després, s’hauran d’enfrontar a un dolent que manipula les noves tecnologies amb freqüències que només poden captar els animals.
Als Estats Units s’ha estrenat directament en vídeo i en altres països les crítiques han estat demolidores i únicament s’ha salvat la Melissa Rauch, que posa veu a la gata en la versió original però, és clar, a Terrassa la pel·lícula es projecta doblada. (Cinesa).
Animació russa
"El arco mágico", de Vasiliy Rovenskiy, és una desconeguda pel·lícula russa de dibuixos animats protagonitzada per uns dofins que descobreixen un lloc on es fan realitat tots els desitjos. En el guió hi ha col·laborat Alec Sokolow, un dels creadors de "Toy Story" i de les pel·lícules del gat Garfield, guanyador d’un premi Annie (l’Oscar de l’animació) l’any 1996. (Cinesa).
"El sol va per dins", d’Ariadna Rodríguez i Iñaki Álvarez, és un projecte audiovisual amb nens i nenes dels barris de Torre-Sana, Montserrat i Vilardell, realitzat durant uns casals d’estiu. El projecte forma part del festival TNT. (Catalunya, només dissabte matí i Pista Poliesportiva Vilardell només dissabte tarda, gratis).
"Marwa, petita i valenta", "opera prima" de la directora palestina Dina Naser, és un documental que mostra com afecta la guerra als infants. L’any passat va guanyar el premi de Drets Humans al Dokufest de Kosovo.
La Marwa és una nena que viu en un camp de refugiats a Jordània després de fugir de Síria amb la seva família. La seva història i el seu testimoni serveixen per retratar les repercussions físiques i psicològiques dels infants que han estat víctimes de la violència i la deshumanització de la guerra però el seu caràcter alegre i vitalista, malgrat totes les adversitats, també dóna un punt d’esperança.
La directora procedeix del món de la televisió però ha col·laborat en produccions cinematogràfiques de directors com ara Fatih Akin.
La projecció forma part del cicle El Documental del Mes. (Catalunya, només dimecres, VOSC).
Llegenda mexicana
"La llorona" (2019), "opera prima" de Michael Chaves, produïda per James Wan, és una pel·lícula de terror basada en una llegenda mexicana.
Els protagonistes són una dona que ha perdut els seus fills i ara viu enfrontada a fantasmes, cases encantades i altres fets sobrenaturals, una assistent social que investiga un cas d’abusos a nens i un capellà molt poc ortodox.
El film és efectista -sobretot pel que fa al maquillatge i el so- i previsible, a més de tenir un guió ple d’incoherencies. La part positiva és que la protagonista principal, Linda Cardellini, ho fa bé.
La curiositat és que l’argument està ple de referències a les pel·lícules de James Wan, que és el productor, però també a la sèrie televisiva del gos Scooby Doo "Misterios S. A." en la qual va participar la Cardellini posant veu a diferents personatges. (Cinesa, dijous).
"Música y lágrimas" ("The Glenn Miller Story", 1954), d’Anthony Mann, és una biografia de Glenn Miller des dels seus començaments com a músic fins a la seva mort misteriosa durant la Segona Guerra Mundial. El repartiment està encapçalat per James Stewart i June Allyson, amb intervencions de Louis Armstrong, Gene Krupa, Cozy Cole i Lionel Hampton, interpretant-se a ells mateixos. La banda sonora és de Glenn Miller i Henry Mancini. Va guanyar l’Oscar al millor so i el sindicat de guionistes americans en va "nominar" el guió. La projecció, organitzada pel Cine-Club d’Amics de les Arts, forma part del programa del Festival de Jazz. (Amics de les Arts, dijous nit, VOSE, taquilla inversa).
Festival feminista
"Palestina amb ulls de dona" és un festival de curtmetratges que té lloc a tres ciutats catalanes, Barcelona, Girona i Terrassa. A la nostra ciutat arribarà dimarts a la tarda i s’hi projectaran cinc títols: "Estat Nació" de Larissa Sansour, "Un minut", de Dina Naser -la directora del documental "Marwa, petita i valenta"-, "Memòria de la terra" de Samira Badran, "La cadira" de Laila Abbas i "4rt. pis" de Shayma Awadeh. L’acte comptarà amb l’assistència de la directora Samira Badran. (Catalunya, dimarts tarda).
Continuen en cartell "Greenland: el último refugio" (Cinesa), "Eso que tú me das" (Cinesa), "Black Beach" (Cinesa, només matinals diumenge i dilluns), "Pinocho" (Cinesa), "Rifkin’s Festival" (Catalunya VOSE i doblada al català i Cinesa doblada al castellà), "Tenet" (Cinesa), "Uno para todos" (Catalunya i Cinesa), "After: en mil pedazos" (Cinesa), "Explota, explota" (Cinesa), "La habitación" (Cinesa), "Trasto" (Cinesa), "Padre no hay más que uno (2): la llegada de la suegra" (Cinesa), "¡Scooby!" (Cinesa, només matinals diumenge i dilluns) i "100 % Wolf" (Cinesa, només matinals diumenge i dilluns).
