JOSEPH Pulitzer referia que "una premsa cínica, mercenària i demagògica produirà un poble amb atributs idèntics". Encapçalo la meva columna amb aquesta sentència, renovant el meu compromís ferm per una professió apassionant, ben arrelada en conceptes com l’objectivitat, l’esperit crític i la coherència.
Amb motiu de la pandèmia, que ningú no preveia tan llarga i dura, entenc que cal refermar idees i conceptes bàsics. Sobretot en base a l’excessiu control central que soterradament sembla que vol anar introduint el govern de torn.
Es pot confondre un fet inexplicable amb un de mal explicat. Si alguna qualitat no ha demostrat la nostra classe dirigent és la pedagogia empàtica. A més, es rebota fàcilment si un periodista fica el dit a la nafra i canta veritats de l’alçada d’un campanar.
De fet, donen tantes voltes a la baldufa, a la babalà, que n’encerten ben poques. Davant d’això, un fet que em sorprèn any rere any és la nota de tall, entre les més altes, de les proves d’accés a la "uni" per fer periodisme. Com és possible que encara algú vulgui matricular-s’hi?
Oscar Wilde deia que "la diferència entre literatura i periodisme és que aquest darrer és il·legible i la primera no es llegeix". Indro Montanelli, gran referència del periodisme italià, veia el periodista com a "oceà de saviesa amb un centímetre de profunditat".
I encara Mark Twain suggeria cínicament: "Reuneix primer les dades, que ja tindràs temps de distorsionar-les com et vagui". William Hearst mantenia "el periodisme com l’ofici que consisteix a publicar allò que algú no vol que es publiqui". Com a contrapunt, Charles P. Scott, editor de The Guardian, suggeria que "les opinions són lliures, però els fets són sagrats". Així, el periodisme continua tenint qui el vol convertir en ofici i l’excés d’opinió ha esdevingut el servei públic periodístic més bàsic. En conclusió, val la pena conrear-lo.
