O podria pensar sense escriure”: heus ací, al meu entendre, un pensament genial d´en Jean-William Fritz Piaget. Es tracta d´un filòsof i biòleg suís, de qui avui es commemora el quarantè aniversari del seu traspàs. Se´l considera el pare de l´epistemologia genètica (la branca filosòfica que estudia el coneixement científic, els seus fonaments i i el seu abast). De ben petit, ja va fer palès el seu interès màxim en l´estudi de la biologia i la natura, en general.
En el seu procés investigatiu, s´adonà que la mainada i el jovent s´equivocaven a l´hora de respondre preguntes teòricament fàcils. No ja en el sentit de la pròpia errada, sinó en que suposava que el procés psicològic del desenvolupament humà palesava perfils diferents en cada període d´edat.
A partir d´ací, arribà a convenir que l´evolució intel·lectual de la persona va estretament combinada al seu entorn físic i social. També que “la intel·ligència és el que fas servir quan no saps què fer”. Que “l´educació significa fer inventors, creadors€ No pas conformistes”. De fet, “ensenyar significa crear situacions on les estructures poden arribar a ésser descobertes”…Malgrat tot, “l´activitat lògica no ho és pas tot en en el camp de la intel·ligència. Un pot ésser intel·ligent sense ésser particularment lògic”.
Per això, pensar científicament no és una cosa puntual o una instància estàtica. Ve a ésser un procés real. El primer indici clar a l´hora desenvolupar el coneixement rau en una creativitat continuada. Tant de bo que ara que es reprèn l´activitat acadèmica, amb els “serrells” inherents a la COVID19, s´estableixin canvis substancials profunds ! Tots orientats a bastir uns fonaments sòlids en els reptes i objectius que requereix el sistema educatiu del país.
El “tsunami” patit pel sector sanitari i assistencial no ens pot emmascarar la necessitat ineludible de pautar un conjunt de normatives pedagògiques coherents, assenyades i rigoroses. Amb un comitè real d´experts amb ets i uts. En aquesta conjuntura, no s´hi val a “malpensar” que amb la bona fe dels funcionaris de torn ens en sortirem€ Com quan el govern Sánchez ens va enredar amb un suposat equip assessor competent en sanitat. No essent així, “a cada roscada, perdem un llençol”. L´eina de la lògica no la podem menystenir en cap moment. Els errors es paguen.