Un xip de mil·lèsimes de mil·límetre introduït a l’interior d’un òvul de ratolí permetrà estudiar les etapes primerenques de la fertilització. L’investigador de Terrassa, Robert Castilla, professor i investigador de l’ESEIAAT de l’UPC ha realitzat un conjunt de simulacions del comportament de l’interior d’una cèl·lula de ratolí amb eines de mecànica de fluids computacionals. D’aquesta manera, ha contribuït a que l’equip científic coliderat per José Antonio Plaza del CSIC i Anthony C.F. Perry de la Universitat de Bath (UK) pugui interpretar millor la dinàmica de l’embrió des dels moments inicials de la fertilització.Investigadors catalans han liderat aquesta recerca, que permet mesurar les forces que reorganitzen l’interior d’un òvul, des que hi entra l’espermatozoide fins que es divideix en dues cèl·lules.
La mecànica celular serà estudiada a través d’aquest revolucionari xip a dins de l’òvul d’un ratolí en un experiment en el qual participa l’investigador Robert Castilla, professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) amb seu a Terrassa. El treball és obra d’un equip de científics coliderats per José Antonio Plaza, de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC, i Anthony C. F. Perry, del Laboratori d’Embriologia Molecular de Mamífers de la Universitat de Bath, al Regne Unit. La recerca s’ha publicat a la prestigiosa revista Nature Materials.
El xip, fabricat a la Sala Blanca de l’IMB-CNM, funciona com un sensor mecànic. És minúscul: mesura tot just 22 per 10,5 micròmetres -mil·lèsimes de mil·límetre- i té un gruix de 25 nanòmetres -milionèsimes de mil·límetre-.
Per fer comparacions, la seva longitud és tres vegades més petita que el diàmetre d’un cabell humà. I el seu gruix és tres vegades menor que el d’un virus. Els científics han injectat el xip juntament amb un espermatozoide a l’interior d’un òvul de ratolí per estudiar les etapes primerenques de la fertilització.
citoplasma
Per primera vegada els científics han pogut mesurar de manera directa, totes les forces que reorganitzen l’interior de l’òvul, és a dir, el seu citoplasma, des que s’introdueix l’espermatozoide fins que es divideix en dues cèl·lules.
Els autors consideren que aquest treball d’investigació pot tenir interès futur per a medicina de fertilització. I també per a l’estudi de malalties relacionades amb algun problema de malformació en els processos inicials de formació de l’embrió. En la recerca també hi han pres part científics de la Universidad de Bath, de la Universitat de Granada i la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech(UPC), amb el finançament del Pla Nacional d’I+D+I.
