NA de les meves collites, al llarg dels dies de confinament, rau en la filosofia. M´he arribat a convèncer que la nostra societat patina per molts llocs. Ara bé, entenc que dissortadament feia molt de temps que havíem arrambat la filosofia totalment. Hi ha un personatge interessant que proclamà aquella sentència lapidària del “jo sóc jo i la meva circumstància; si no la salvo a ella, tampoc no em salvo jo”. Parlo d´Ortega Gasset
Qualsevol de nosaltres interacciona amb el propi entorn. No existim aïllats. Dic això en copsar la inesperada lliço que hem d´extreure de la Covid-19. La pura raó ha d´esdevenir vital. És aquesta la que empeny la nostra vida, en base a decisions pròpies. Això sí, mantenint una estima inqüestionable a la vida. Que ens ho diguin gairebé dos mesos després de topar-nos amb el sarau d´un virus destraler, que ha fet una “escabetxada” de demencial.
El “menú” que preníem no quadrava massa. Contràriament a la tesi de n´Ortega que deia que “hi ha gent que enfoca la vida a base d´entremesos i guarnicions. Mai no coneixen el plat principal”. És el cas dels qui en tenen prou amb les engrunes dels somnis. Mai no s´han plantejat seriosament el repte del què haurien volgut viure.
Ens han colat un gol per l´escaire quan, molt abans, hauríem d´haver establert dubtes raonables sobre el funcionament mundial. No s´hi val a fixar dogmatismes irrefutables normalment arraulits a l´ombra del “poderoso don dinero”. Ara, ja no serà igual. També deia aquest mateix autor que “la ciència consisteix en substituir el que sembla segur per una teoria. És a dir, per quelcom problemàtic”.
Les reflexions a posteriori d´aquest embolat hauran d´anar molt més enllà d´on van anar en la crisi financera de fa uns 11 anys. Realment s´assemblen com un ou i una castanya. Se´ns demana ésser valents en establir canvis efectius en la forma de vida. Algú de nosaltres s´ha plantejat un triple podi de coses derivades del confinament? D´una banda, les positives. En l´altra balança, les negatives. I, finalment, els propòsits d´esmena. Si esperem que tot ens ho resolgui “el papá estado” haurem perdut el temps.
