O hi ha major valentia que resistir”. Heus ací una frase de l´afamat director d´orquestra indi Zubin Mehta. Data de finals de gener de 1991, en una entrevista que li va fer el diari “EL PAÍS”, a Israel. Un país que considera la seva segona pàtria. No endebades l´adoptà fa gairebé seixanta anys. A l´hotel Hilton (de Tel Aviv) hi té una suite magnífica, amb el seu nom. Des d´ella, divisa el port de Jafa. Avui, en mig d´una pandèmia mundial, fa anys: exactament vuitanta quatre. De ben segur, que més preocupat que una gran majoria de mortals.
Aquests dies de confinament, no tinc temps per avorrir-me. Ans al contrari, em ve molt més de gust llegir, escriure, escoltar i fer música, i meditar/pregar, entre moltes altres coses. És en aquest sentit que, algun dels meus bons “partenaires” habituals de correu electrònic em proposà un tema agosarat i alhora interessant: fer tres llistes . Una amb deu coses positives que m´hagi aportat la COVID. Una altra amb la mateixa xifra, de negatives. I, finalment, un decàleg de bones pràctiques per quan ens obrin la gàbia d´aquest “engarjolament”. Òbviament, en el primer i tercer d´aquests llistats, hi ocupa un rol destacat “la quarta de les belles arts”.
Retornant al protagonista d´aquesta columna, hi ha una altra frase seva que trobo genial: “la 8ª simfonia d´Anton Bruckner és un colós”. Recomano una praxi doble per aquests dies que ens queden de “stay at home”: escoltar aquesta obra mastodòntica i procedir a redactar les tres llistes d´abans. La qualifico així,entre altres coses, pel seu fragor espaterrant i la seva durada (als volts d´una hora i mitja). Pel que fa a trencar-se el cervell i fer una bona meditació que estableixi els tres decàlegs esmentats, tot esdevé tal vegada més exigent i inquisidor.
D´una o altra manera, animo tothom a gaudir de la bona música. A banda d´ésser aliment per a l´ànima, ens aporta un bri de serenor,pau i relaxament. Des d´una perspectiva filosòfica, una vitamina ben necessària en el brogit accelerat de l´entorn actual. Mala cosa serà si, quan es pugui sortir al carrer, cadascú de nosaltres no fa per bescanviar i capgirar esquemes, “timings” i conductes. Fins ara, érem molt erràtics. Se´ns atorga una segona oportunitat. Aprofitem-la!
