ENSE voler ensabonar ningú, felicito les autoritats locals que anuncien un acte d’homenatge a les persones i famílies afectades per la COVID-19. Ningú no sap encara quan serà factible. La línia apuntada suggereix una cerimònia multiconfessional, a l’empara del consell interreligiós de la vila. Esperant la fi d’aquesta emergència, cal aplaudir el compromís del nostre Consistori.
És ací que em ve al pensament la comunitat religiosa de Taizé. Un poblet situat cent quilòmetres més amunt de Lió. Cercant el fil argumental de l’escrit, escolto la melodia del “Cànon” de Johann Pachelbel. Una música sedant, riallera i embolcallant. Tan sols pretenc cercar apunts de positivitat. Em treu de polleguera que encara hi hagi gentussa que vol treure rèdit polític de la pandèmia.
Els seus monjos treballen, des que acabà la Segona Guerra Mundial, per la conciliació del món cristià. Escenifica l’alenada d’una autèntica nova “primavera” amb segles de trencadissa i enfrontament. Als inicis s’orientaven a auxiliar gent que fugia dels horrors bèl·lics. En certa forma veig similituds entre ambdues situacions (la de llavors i l’actual, amb el coronavirus). Els serrells provinents dels dos fets esparveren les ments més pacients del planeta. Requereixen imaginació, esforç, sumar plegats, força temps, seny, paciència i molts “pebrots”.
Molts dies es consumeixen com a fum. Malgrat que els ossos estiguin cremats tal que una fumada i cor ferit i sec com l’herba, hem de fer per alimentar-nos amb sentiments reptadors i que engresquin. Amb una base filosòfica potent i motivadora, res no ens hauria de torbar. Aquests pensaments brollen del text d’algun dels himnes compostos en aquest centre ecumènic francès.
La tenebra aclapara els racons més recòndits del nostre món. Hem de quedar-nos, però, amb la llum de l’estima. La nit ens il·lumina, quan ens deixem posseir per la flassada d’aquell que sovint anomeno com “el de l’àtic”. Mai no vull caure en una manca de respecte, només em permeto la llicència per no ofendre aquells que s’emparen en l’agnosticisme.
Quan tot això passi, hem de fer per saber combinar sàviament el regust religiós amb el bàlsam filosòfic d’una nova primavera.
