NYS enrere s’entenia per “fer dissabte” la neteja a fons de l’habitatge, que segurament, a moltes llars, coincidia amb el cap de setmana, ja que després de treballar durant sis dies s’aprofitava la tarda festiva de l’últim dia, o el matí del diumenge, per fer una rentada amb profunditat. Llavors no es disposava de cap dels recursos de la vida moderna; l’escombra, la galleda i la baieta, ajudades en moltes ocasions pel raspall rodó per fregar el terra, eren tots els elements de què disposaven les dones; perquè cal deixar clar que eren elles les que es cuidaven d’aquesta tasca; els homes, en general, poc hi participaven.
Si he esmentat tot això és perquè el coronavirus que ha inundat el planeta ha estat l’onada que periòdicament ens ofereix la naturalesa per fer una neteja del nostre estament humà. Des de fa un temps donàvem molta importància a l’allargament de la vida, cada vegada hi ha més centenaris i preveiem arribar als 120 anys, però una ventada de virus ens envaeix i ocasiona una mortaldat que elimina, majorment, les persones de més edat. Certament la pandèmia afecta tots els humans, però respecta més els infants i afavoreix les persones de menys edat. Vist des d’un punt de vista eclèctic es pot dir que està fent una neteja entre els humans; entenc que aquesta afirmació dol molt al col·lectiu a què pertanyem, també a mi, ja que estic molt amunt en l’escala de risc. Segurament totes les espècies animals que viuen al seu àmbit es van renovant amb habitual naturalitat, però als humans, que hem aconseguit una excel·lent tecnologia i participem d’un elevat grau de ciència, ens costa admetre els fenòmens que no dominem.
La crua realitat és que la pandèmia de coronavirus ha agafat els científics sense cap coneixement ni recursos contra el nou virus; això no vol dir que amb la seva alta preparació no en vagin descobrint les flaqueses i l’acabin dominant i trobant les vacunes per combatre’l. Però han de passar molts mesos i moltes morts. Les mesures que s’han pres són més sanejadores que no pas científiques; el confinament, les distàncies, les mascaretes i la higiene extrema no maten el virus, l’alenteixen. Altra cosa és el tractament sanitari, que ha estat excel·lent i exemplar entre els metges, infermers i tantíssimes persones auxiliars que conformem els hospitals, ja que han pogut sobrepassar les mancances d’una situació excepcional de difícil solució.
El confinament, totalment necessari, m’ha inquietat. El record que jo tinc d’altres tragèdies viscudes, com han estat la Guerra Civil, l’aiguat de 1962 i altres situacions excepcionals, és que la ciutadania es llançava al carrer a ajudar els altres amb solidaritat; en aquest cas no ha pogut ser, l’abraçada ha fet vacances. Jo he tingut la mala experiència de la mort per coronavirus d’un veí de la meva porta, sense haver pogut dir adéu ni donar la mà al seu germà, que ha quedat confinat a casa.
El temps que ha de durar el confinament ha estat motiu de discòrdia, mentre que el Govern Central ha considerat que, després de les festes de Setmana Santa, ja es podia fer alguna activitat, el Govern de Catalunya ha estat partidari d’allargar-lo dues setmanes més en qualsevol activitat. Segurament aquest segon criteri dona més fiabilitat, però del que ningú parla és a càrrec de qui anaven aquestes jornades no treballades, ja que si s’havien de recuperar, com s’ha fet amb els dies no treballats abans de festes, els afectats es passarien la vida recuperant-les.
La pandèmia serà llarga i s’estirarà en un pendent, per tant no hi haurà dia de la victòria com en altres ocasions. La neteja ens deixa víctimes humanes i econòmiques, però ens portarà una millora científica i de comunicacions. Com si féssim un “reset”.
