LGUN mitjà de comunicació pronostica un daltabaix al sector bancari després del “tsunami” del coronavirus. En unes circumstàncies normals el titllaríem de malastruc. Pensar, però, que hi ha en risc de volatilització la meitat d’oficines sembla creïble. Just poc abans de la crisi generada pel “catacrac” del Lehman Brothers, gairebé s’obrien sucursals a tort i a dret. S’advocava pel servei proper i les unitats de negoci menys ampul·loses. Tothom sap que la idea acabà com el rosari de l’aurora.
D’aleshores ençà, la banca ha anat optant per prémer l’accelerador pel que fa a digitalitzar al màxim el seu servei. Tindria pebrots que el COVID-19 esdevingués l’argument definitiu per tal que els seus “cervells pensants” passessin el sedàs. Fa molt de temps que lluito contra corrent, perquè aquest fet deixa molts “cadàvers” pel camí. Com ara un sector d’immigrants o una franja d’edat entre la seixantena i el de “la glòria de Déu quan sigui l’hora”.
Ha desaparegut la filosofia del bon servei ofert per les antigues caixes d’estalvi. A partir d’ací, la banca no s’està per romanços. Va tensant la corda i estadísticament la gent és un número. El petit estalviador no interessa. Prima el gran client VIP o la immensa multinacional per bastir “castells de fang” que un sobtat/macabre virus fa trontollar. Treballen amb la base d’un màxim de dotze mil sucursals a tot Espanya.
El 2016, Carlos Torres, l’actual president del BBVA (llavors conseller delegat), provocà un sisme en anunciar que sobraven dos terços de xarxa, a dos anys vista (passar de 3.800 a 1.000 punts de venda, si fa no fa). Els sindicats s’enfurismaren i ho matisà. Després d’aquest terrabastall mundial, tot agafa embranzida. Treballadors bancaris i clientela s’han vist forçats a gestionar-ho tot telemàticament… i no ha passat res de suma gravetat. Oi que no?
En un context deprimit, cal rebaixar costos bruscament. Ací sí que ens aclaparen amb la ràtio dels altres països de la UE. Per contra, mai no es revisen altres paràmetres com sous, formació i/o atencions sociosanitàries, educatives o culturals de primer rang.
Ens tocarà anar amb els ulls oberts com pàmpols. Altrament, ens colaran un munt de “gols estratosfèrics per l’escaire”. Filem-hi prim!
