USTAMENT avui, fa cinc mesos que encetava l’anomenada Ruta del Cister. Era un vell desig que feia molt de temps que duia al cap. Parlo dels 105 quilòmetres que configuren una mena de ruta circular entre els monestirs de Santa Maria de Vallbona, Santa Maria de Poblet i Santes Creus. Uns corriols pel GR175 on ben bé no trobes ningú, al llarg dels cinc dies. Recordo que, en acabar, vaig experimentar el gaudi d’una alenada d’aire molt “pur” i d’una enorme satisfacció. Sobretot pel fet que entenc que vaig tenir temps de retrobar-me a mi mateix.
És ara, al bell mig d’una pandèmia que no podem “controlar” com cal, que encara valoro més i més aquella vivència. Sense entendre un bri de tema científic, ho deixo tot a criteri dels metges i investigadors. La classe política ja fa temps que no em fa el pes. Mentrestant, em quedo amb la “senzilla” idea que hem de recuperar “puresa” a l’ambient.
Poc més de tres anys abans, ja havia copsat una experiència bastant semblant amb la vessant francesa de tot el Camí de Sant Jaume. De Saint Jean Pied de Port a Santiago de Compostel·la.
Ho repenso amb ànim d’aportar un granet de sorra en l’empenta per derrotar “l’enemic” o virus que ens flagel·la. És prou d’hora per veure’n l’entrellat i albirar la sortida d’aquest túnel. No em conformo amb anar-hi anant. Aquest cop, després d’aturar el món un munt de setmanes, se’ns gira feina. No tenim dret a “vacances”. Podem “passar” sense braus, ni futbol, ni cerimònies religioses. Se’ns fa indispensable, emperò, una sanitat ben arrelada. Que mai no les tombi cap bufada. No em val l’argument que la “crisi” ha estat d’abast global. Abans, s’han fet moltes coses malament. Els polítics vivien dalt d’una trona.
La coalició espanyola de govern ha ordit una trama/campanya publicitària de “pa sucat amb oli”. Fer-nos creure, àdhuc amb “portades falses” als diaris, que estan prohibides i no puc suportar, que “aquest virus el parem units” clama al cel.
L’exemple més eloqüent que massa sovint el poble els importa un rave l’hem tingut amb la negativa i burla holandesa de passar de tot. Units? Més d’un m’enganya. Cal activar la teoria d’engegar a pastar fang molta gent. Hem perdut massa vides perquè sí i cal retre’n comptes.
