EGUEIXO escrivint columnes amb reflexions derivades del Covid. A banda de molt preocupat, el ritme de la meva indignació creix per moments. Avui toca a Funesa, la nostra funerària. Abans, però, vull retre un sentit i sincer homenatge de reconeixement/agraïment envers tot el seu col·lectiu administratiu. Especialment a les que atenen el taulell de recepció, amb un servei molt més que impecable. Sempre amb un somriure al rostre i una capacitat de servei amb la gent fora de tot dubte. Amb una nota superior al 10. Enhorabona!
Dit això, me’n vaig més amunt, als responsables de l’empresa, a qui hagi decidit la política de comunicació. Des d’aquesta meva talaia diària, amb tot respecte, li faré una crítica en uns dies tan dramàtics com els del coronavirus i li diré que no ha estat al nivell que esperàvem. No puc entendre que s’hagi volgut restringir i amagar dràsticament la informació.
La decisió no es pot argumentar amb el recurs de “no crispar ni alarmar la població”, que va actuar amb prudència. Voldria pensar que la decisió de no notificar/publicitar els difunts del dia es va consensuar amb altres superiors del seu organigrama. I li faré palesa la meva anàlisi: mai no es pot emprar “l’arma” de la comunicació com a eina de treball! Malgrat que regularment es digui que “la informació és poder”, no hi puc estar d’acord si aquell poder no el pot exercir el ciutadà normal i corrent. El qui va a peu. Sí!: aquell que es diu “N.N.”.
Al llarg d’unes setmanes més que dramàtiques per a tothom, s’ha parat a pensar seriosament en les famílies i amics que han hagut de sol·licitar els seus serveis? A la tristor i paüra de no poder acomiadar “els seus” adientment massa sovint hi han hagut d’afegir l’oblit, la marginació, el menysteniment i la desconsideració. Era tot tan senzill com “penjar” el nom del finat a la pàgina web.
Aquest detall tan insignificant podia permetre que l’entorn del difunt “bastís” altres homenatges paral·lels envers la memòria de la persona perduda, allà on fos. Àdhuc, fins i tot, a la mateixa hora del seu “confinament” perpetu.
