OTSER l’adagi més conegut d’aquesta època de l’any reflecteix que “la primavera la sang altera”. Això no treu, emperò, que em plagui d’un reguitzell d’altres refranys. Si més no, en moments tèrbols com ara, entenc que un somriure ens pot ajudar a aixecar l’ànim. Per exemple: “Al llit, tot l’any és primavera”. Vol dir que s’hi està molt bé.
Diumenge passat era la diada de santa Madrona, una de les tres patrones de Barcelona. En aquest sentit, “oreneta primerenca, primavera calorenca”. Les orenetes acompanyaren el vaixell que portà les seves relíquies des de Salònica. Per això, sempre arriben el 15 de març, anunciant l’arribada d’una nova estació meteorològica. Ara bé, com que els canvis climàtics són molt sobtats, trobem la solució d’una altra sentència: “pastor, per la primavera mai no et deixis la capa ni berena”.
Ampliant la perspectiva envers un àmbit més positiu, ja val la pena que aprenguem a practicar el respecte social: “Una flor no fa primavera”. Quantes vegades prenem un sol cas com a norma general i arribem a “incriminar” tot un col·lectiu. No s’hi val!
Per altra banda, amb la que està caient, hauríem d’aprendre de les precaucions que s’apliquen els qui pateixen al·lèrgies. Esdevindrà bona praxi, de cara a futur, després del coronavirus. “A la primavera, no hi ha filera. A l’estiu, el filar no diu. Per la tardor, no hi ha filó. I, a l’hivern, el fred sorprèn.” Un bon seguit de consells pràctics en l’esdevenidor que ens espera. Els efectes del tan “rovellat” canvi climàtic ens demanen no abaixar la guàrdia. A partir d’ara, seria molt útil mantenir costums adquirits al llarg del virus importat de Wuhan. Tota precaució és poca€ I, de tant en tant, s’aprèn a cops de pal. O quan li veiem les orelles al llop, com es diu vulgarment i metafòrica.
Donem la benvinguda a la primavera, després d’un hivern que tampoc no ha estat massa exigent ni cru. Llevat de les tamborinades per la zona de Montblanc (del novembre) i els devastadors efectes de la borrasca Glòria (pel gener), tampoc no hem passat tan fred. Fem-ho amb un repic de campanes, quan se’ns prega de no trepitjar els temples religiosos. “No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.” La tristor de la quaresma d’enguany s’ha vist agreujada per causes sanitàries alienes. “Sursum corda!” És com nova Pasqua.
