Terrassa, tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, i tota la seva àrea d’influència (Sant Cugat, Rubí, Castellbisbal, Olesa de Montserrat, Viladecavalls, Matadepera) tenen les llistes d’espera sanitàries més llargues de Catalunya, segons dades de Cat-Salut. Tampoc disposa de cap centre d’urgències 24 hores d’assistència primària (CUAP).
Per visita amb el metge de família hi ha llista de 65 dies; per especialista, 375, i per proves diagnòstiques, 320. Aquestes dades tripliquen les esperes mitjanes de Catalunya.
Això és així, perquè qui presta la major part de l’assistència pública és una entitat privada amb ànim de lucre (Mútua Terrassa, ara Fundació) que té una divisió privada (Àptima) que dona servei als seus pacients amb els mateixos aparells diagnòstics i en els mateixos quiròfans que la pública. Quan pitjor vagi la pública, millor anirà la privada.
No hem notat en cap moment la millora de les retallades anunciada, i a 31/12/2019, segons la mateixa font (CatSalut) , hi havia a Terrassa 23.712 persones pendents de proves, 37.081 pendents d’especialista i 10.894 pendents d’operar. En total 71.687!
Aquestes escandaloses llistes d’espera no són reals. En realitat són més llargues ja que, al demanar la vista, al pacient, se li diu que estan les llistes tancades i que ja li trucaran. Quan li truquen (poden passar de quatre a sis mesos) aleshores és quan realment queda inclòs a la llista. No vull ni pensar el que passarà amb l’excusa del coronavirus.
Fins quan permetran les nostres autoritats sanitàries el desviament sistemàtic de recursos públics, pagats per tots, cap a la medicina privada que sols poden pagar-se alguns?
