L’aturada de l’activitat esportiva com a conseqüència de les mesures preses per evitar el contagi del coronavirus i el confinament generalitzat de la població ha alterat la rutina de treball de l’esport mundial. Amb les instal·lacions esportives tancades i les competicions suspeses, els esportistes i els equips s’esforcen a mantenir un programa de treball que redueixi, en el possible, l’impacte de la inactivitat.
Terrassa no és una excepció en aquest sentit i bona part dels equips i dels esportistes locals apliquen mètodes alternatius per establir unes línies de treball concretes.
Una de les situacions més destacades és la referida a les seleccions espanyoles de hockey, amb plaça olímpica assegurada en ambdós casos. Els dos grups, amb un nombre majoritari de jugadors i jugadores de Terrassa, treballen aquests dies des de casa davant de l’impossibilitat de desenvolupar entrenaments. Tant la selecció masculina dirigida per Fred Soyez com l’equip femení que prepara Adrian Lock treballen des de casa amb un pla d’entrenaments personalitzat a aplicar en aquests dies.
Les seleccions de hockey
“Hem preparat un pla físic a les jugadores que consta de cinc sessions dobles que han de fer des de casa amb els elements de què disposin. Divendres els vam demanar que sortissin a córrer, però davant de les mesures decretades dissabte pel govern vam haver de canviar els plans”, explica Adrian Lock, que manté contacte constant per videoconferència amb la resta del seu “staff” tècnic. “En els pròxims dies seguirem fent reunions personalitzades amb les 27 jugadores amb què treballem i els anirem passant vídeos per tal que puguin analitzar jugades i partits”, assenyala Lock des del seu domicili, a Santa Coloma de Gramenet.
La principal incertesa de futur fa referència a la mateixa celebració dels Jocs Olímpics, una incògnita encara malgrat que el Comitè Olímpic Internacional manté el calendari previst i no es planteja, de moment, una suspensió o un ajornament.
En aquest sentit, Lock assenyala: “La situació canvia a cada moment. El que tenim molt clar és que això no serà cosa de dues ni de tres setmanes. Seran força més. Ens estem preparant per a poder arribar en les millors condicions possibles al 25 de juliol, dia en què teòricament hem de debutar a Tòquio. Si finalment els Jocs es traslladen a l’any vinent, millor. Tindrem més tremps per a treballar. Però hem d’estar preparats per a qualsevol excepcionalitat. I això és el que estem fent”.
Amb idèntica incertesa i confiament treballen des de casa els internacionals terrassencs. Alguns han preferit aprofitar aquests dies d’aïllament per dedicar-se als seus estudis, de manera que quan la quarantena acabi puguin dedicar tot el temps a la seva activitat esportiva. Cada jugador i jugadora té el seu cas particular, però la gran majoria està seguint les sessions dobles d’entrenaments.
Esports d’aigua
Un dels sectors més perjudicats per l’aturada és el referit als esports d’aigua. La necessitat de mantenir un elevat ritme d’entrenament i el fet de no poder treballar en l’escenari aquàtic dificulta encara més la situació de nedadors i waterpolistes. Un nucli d’olímpics, encapçalats per Mireia Belmonte, fins i tot ha arribat a demanar un confinament per als olímpics en algun centre que disposi de piscina per reduir l’impacte de l’aturada.
L’equip femení de waterpolo del CN Terrassa va fer el seu darrer entrenament el dijous passat. I ara es manté a l’expectativa dels esdeveniments, sabent que la competició resta aturada per un marge notable de temps. Les jugadores olímpiques, a més, tenen la incertesa de què passarà amb els Jocs de Tòquio, pels que ja tenen plaça assegurada.
Malgrat l’aturada, el cos tècnic que capitaneja Xavi Pèrez ja va traslladar a la plantilla unes primeres pautes de treball amb exercicis de prevenció de maluc i espatlla. I després circuits de força natural a aplicar en funció de la disponibilitat de material i d’habitatge de cada jugadora: exercicis de flexions, coordinació…
La principal novetat en aquest sentit la pensen posar en pràctica avui mateix, mitjançant una aplicació que les permetrà tenir un contacte on-line de tot l’equip. “Amb això estarem totes juntes, ens veurem les cares i farem una activitat de cohesió de grup a més de fer la feina física totes a l’hora”, explica l’entrenador de l’equip egarenc. “Si funciona tècnicament, la intenció és treballar amb aquest sistema cada dia i, probablement, en més d’una sessió. També podríem incorporar altres professionals del club per dirigir alguna activitat diferent, tipus ioga o pilates, per posar un exemple.”
Xavi Pérez admet que els esportistes d’aigua patiran un perjudici més important que d’altres. “Només podem pretendre mantenir una mica la forma, sense més, perquè ens falta l’element més important per treballar que és l’aigua. És una situació nova per a tots que ens obliga a reinventar-nos.” El tècnic egarenc, a més, recorda que la tornada posterior a la competició esportiva tampoc podrà ser immediata un cop es torni a la normalitat. “Caldrà que ens donin un marge de temps per evitar problemes en els esportistes”.
