Quan escric aquest article (dilluns), el nombre de contagis augmenta un 25% cada dia a l’Estat espanyol; en concret ja són 9.191 contagiats, 1.300 més que diumenge, i la xifra de morts ja es situa per sobre dels 300. Un 40% dels malalts estan ingressats a l’hospital (3.200), i d’aquests uns 410 ho estan a la UCI, el 70% a Madrid. Seguint amb Madrid, més de la meitat dels afectats pel coronavirus (4.665) són d’aquella comunitat, essent per tant, i sense cap mena de dubte, l’epicentre de la pandèmia a l’Estat espanyol. Aquest diumenge, el setmanari alemany Der Spiegel insistia que el nucli del coronavirus a Espanya és Madrid, i que la gestió no ha estat encertada i ha tingut grans dosis de descontrol; destacava que la pròpia presidenta de la Comunitat madrilenya havia manifestat una frase digna de passar a la història: "No sé com tancar Madrid"… Deia també el setmanari alemany que el Govern espanyol havia actuat amb passivitat davant la malaltia, i que ara es veia obligat a accelerar a contra corrent; es feia ressò, a títol de mer exemple, d’imprudències com la manifestació a Madrid amb més de 100.000 persones amb ocasió del Dia de la Dona, on, per cert, les tres dones que encapçalaven la manifestació tenen ara coronavirus (dues ministres i l’esposa de Pedro Sánchez).
Dissabte passat i set hores més tard de l’hora prevista, el president Sánchez feia una roda de premsa per explicar les mesures que es derivarien de l’aplicació de l’Estat d’Alarma previst a l’article 116.2 de la Constitució. Cal destacar que, dels 24 minuts que va durar la seva intervenció, 13’32" (55,5%) els va dedicar a explicar les mesures i 10’38" (45’5%), a parlar de la unitat d’acció, de la unitat d’Estat i que junts ho superaríem amb èxit…; no deixa de ser curiós que, just quan la comunitat mèdica ens exhorta a no fer vida social, a no donar-nos les mans i a no fer-nos petons, és a dir, a estar el més lluny possible els uns dels altres, el Gobierno d’Espanya apel·li a paraules que no venien gens al cas, com "unidad o juntos".
Segur que, al darrera d’aquest 45,5% de discurs espanyolista i nacional, hi són les comandes fetes el dia anterior pel Govern de la Generalitat i sobretot del MHP Quim Torra, de permetre confinar tot Catalunya, amb la prohibició d’accés per terra, mar i aire, competència aquesta que depèn del Govern central. Deuria coure, i molt, veure que Catalunya (una vegada més) s’avançava en la capacitat de gestionar conflictes de gran envergadura, com ja havia demostrat per exemple amb la crisi dels atemptats del 17 d’agost de 2017; la mesura que demanava el MHP no només era encertada, era l’única possible per reduir de forma dràstica la propagació del virus. Si fem una comparativa entre les zones vermelles de la Xina i Itàlia, veiem clarament que Madrid va onze dies tard respecte de les mesures xineses, i ja tres respecte de les italianes. Actualment Madrid compta amb 440 malalts per milió d’habitants i quan la Xina va forçar el tancament total de la província de Hubei, el dia 25 de gener, en tenia 13 casos per milió; quan Itàlia va fer el mateix amb la Lombardia, en tenia 340 per milió. Què fa pensar al president Sánchez que els espanyols no es contagiaran amb la mateixa facilitat que els xinesos o els italians? I, sobretot, com justificarà que la corba de contagis a Catalunya creixi de la forma que ho està fent per haver impedit posar en marxa les mesures que li demanava el Govern Torra?
M’abstindré de fer mofa amb les mesures relacionades amb les perruqueries, o amb la manca de concreció de l’"anar a treballar" del decret, que provocaren dilluns (primer dia d’aplicació) col·lapses als metros de Madrid i Barcelona, però de veritat que costa d’entendre com no han sabut veure que era el moment de coordinar esforços des del territori, des de la proximitat i utilitzant els centres mèdics i els cossos de seguretat, dirigits per les administracions més properes com els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions o els propis governs de les comunitats autònomes. Tot el contrari, rescat de competències, centralització de les decisions allunyades dels punts calents i una videoconferència amb els disset presidents on a quinze ja els estava tot bé, a Urkullu no a mitges (però com que té ben lligada la "txitxa pressupostària" mira d’emprenyar poquet) i on només el president de la Generalitat va ser capaç de no assumir l’acord, senzillament per ineficaç.
La pèssima gestió del Govern Sánchez passarà factura en forma de morts, i aquest és el fet veritablement greu. Res bo però no podem esperar quan el vicepresident Pablo Iglesias, amb la seva parella afectada, assistia al Consell de Ministres de dissabte com si res; amb aquest exemple que es donava des del Consell de Ministres, milers de madrilenys fugien a la costa llevantina i andalusa i d’altres optaven per col·lapsar els aparcaments de la serra madrilenya, sociabilitzant el virus per fer-lo més gran….
