Un enorme forat, creat per l’acció humana, separa els éssers humans per raó de l’ètnia, el sexe, la religió, l’origen, el treball, la riquesa, l’educació, etc. Aquest forat reflecteix les injustes desigualtats existents entre els homes i les dones, els rics i els pobres, el camp i la ciutat, els immigrants i els nacionals, els instal·lats i els marginats. Se senten crits de malestar, indignació i ira, que ressonen arreu. Són les veus de milions de persones que expressen les seves protestes tot i exigint més igualtat, més equitat i més justícia social. La desigualtat expulsa grans quantitats de persones als marges de la societat. Es manifesta de tres formes distintes: cada persona té diferències biològiques, socials, laborals, d’edat, de sexe, etc.; té, a més, diferències segons les seves necessitats, per exemple, qui menys té més necessita enfront de qui més té menys necessita i, finalment, hi ha diferències generades per les injustícies polítiques, econòmiques, socials i culturals del sistema, com la discriminació, l’abús o la marginació de persones i grups, que no poden exercir els seus drets. És cert que la desigualtat ha existit des de l’antiguitat, però també és cert que des de sempre homes i dones han lluitat i lluiten per desarrelar-la.
L’ús abusiu de certs vocables afebleix el seu significat i els converteix en vanes paraules. Això és el que jo penso en relació amb els conceptes d’igualtat, equitat i justícia social. L’aclariment d’aquestes tres "importants" paraules vol ser la justificació d’aquest article. Es parla molt d’igualtat, poc d’equitat i menys de la relació d’ambdues amb la justícia: la igualtat i l’equitat són dos principis distints, però relacionats per la justícia.
La igualtat és una reivindicació social que demana una societat on desapareguin les desigualtats socials, econòmiques, culturals, de gènere, etc. Com a ideal ètic, basat en els Drets Humans, vol aconseguir que tots els éssers humans siguin iguals independentment de l’ètnia, la religió, la ideologia, l’edat, el sexe, l’origen, la nacionalitat…. Rebutja, per tant, qualsevol tipus de discriminació. En canvi, l’equitat, com a valor polític, a l’hora d’impartir justícia, té en compte les circumstàncies, les particularitats; apunta al cas concret, a la persona particular. Ambdós valors, la igualtat i l’equitat, es relacionen per la doble dimensió mediadora de la justícia: per una part, el nucli de la justícia és la igualtat, que tracta igual tots els éssers humans; ara bé, també té en compte allò concret, la persona concreta, i és precisament aquesta justícia dirigida vers la persona concreta que rep el nom d’equitat, la qual dóna un tracte igual als iguals i un tracte desigual als desiguals. L’equitat és un valor polític perquè fa front a les injustícies mitjançant accions de "compensació" als repartiments injustos dels recursos i de "reconeixement" a la injusta desigualtat d’oportunitats tot i cercant la millora de les condicions de vida dels més desafortunats.
Per què rep tanta oposició la igualtat? Perquè, essent com és la desigualtat quelcom natural -els éssers humans són diferents en moltes característiques i capacitats- , exigir la igualtat és anar contra corrent, és anar contra un ordre establert que es vol conservar -els canvis produeixen temor- i per aconseguir-ho el millor és mantenir les coses com estan, l’"satu quo". Pensar d’aquesta manera és confondre igualtat amb igualitarisme. El valor ètic de la igualtat no vol pas la "uniformitat", sinó la igualtat basada en la justícia (l’equitat). Altrament, es donaria la paradoxa que una societat que apliqués la igualtat d’una manera absoluta seria una societat injusta, ja que no es tindrien en compte les diferències existents entre els éssers humans; ara bé, una societat que no reconegués que totes les persones són iguals tampoc seria una societat justa.
