Era "només" una pneumònia, però amb ensurt inoblidable, amb patiment aparellat. El petit "només" tenia una pneumònia. La seva mare el porta en braços. Ell, d’1 any, assenyala amb crits un autobús. Acaben de sortir de l’Hospital de Terrassa després d’uns dies d’aïllament, perquè el nadó presentava símptomes compatibles amb el coronavirus. És una pneumònia. A partir d’ara, antibiòtics. "Només".
La mare i el nen en braços van abandonar ahir l’Hospital, on es va detectar el diumenge el primer cas de coronavirus a la ciutat. Ahir mateix es va saber d’un altre al mateix lloc. Al costat de la mare encara espantada, Julia espera l’autobús amb aspecte despreocupat després d’una visita programada al centre sanitari de Torrebonica. Julia descarta la inquietud pel contagi. "Ens posem com ens posem, no podem fer res. Rentar-me les mans, sí, però tampoc cal obsessionar-se", diu amb la mateixa calma que, pel que sembla, es respira a l’Hospital. "Fa un mes, fins i tot vaig veure uns treballadors donant una xerrada a un munt de gent en un passadís. Hi ha molta menys gent que unes setmanes enrere", comenta Julia, i corroboren sanitaris del centre.
Diverses sales estaven desertes ahir, perquè les visites al centre s’han reduït en els darrers dies. "Sí, es nota una menor afluència d’usuaris, suposem que per precaució. Crec que les xarxes socials han influït", apunta una sanitària en un moment de descans. A uns metres, dos taxistes constaten el descens de treball que pateix el seu sector, "sobretot en les últimes dues setmanes". Javier, un dels xofers, destaca la dràstica disminució de serveis, "sobretot a l’AVE i aeroports".
Tossint en el taxi
Alguns clients entren en el taxi tossint i amb símptomes de febre. Què fa en aquests casos el taxista? "Obrir les finestres". "Hem de seguir treballant. I ara, més hores. La majoria som autònoms", diu José Luis abans d’anticipar el que s’acosta: "Ho passarem molt malament. És evident que hi ha un problema, però també que tenim tendència a exagerar molt ". Algunes empreses que contractaven molts viatges estan anul·lant sortides.
Només una persona pot acompanyar un malalt que acudeix a urgències. Una sanitària surt d’l’hospital amb la mascareta protectora col·locada, però se la treu quan arriba al carrer i s’acomiada de les seves companyes, que no la porten. "Només estan obligats a portar-les els que han rebut la directriu de fer-ho per protocol de Salut Laboral", explica una infermera, encara sorpresa per la maduresa de molts pacients que, lluny del que molts, ella inclosa, podien pensar, no metrallen als professionals amb preguntes sobre el virus. "Quan entrem en una sala especial, sí ens posem els equips, el vestit i les mascaretes. Si no, no", diu una netejadora.
La mare segueix amb el seu nadó en braços després de rebre l’alta. Des del dissabte estava a l’Hospital de Terrassa, on van arribar ella i el seu marit amb el petit. Només es va quedar ella, per obligació, quan es va activar el codi d’aïllament diumenge al matí i la mare i el fill van haver de romandre apartats per precaució, "primer en una habitació de quatre metres quadrats a urgències", després en una habitació de majors dimensions, ella consumint el menjar que li portava el mateix personal mèdic, ella amb mascareta, i cridant l’atenció dels treballadors cada vegada que havia d’anar al lavabo. "Em van habilitar un bany a urgències", recordava ahir abans de llançar un missatge de conclusió, fred, ensenyança de mare: "Una surt d’aquí, després de l’experiència, amb el xip canviat. Crec que ens servirà a tots". Ha vist a personal desbordat, exhaust. No estem preparats.
En el tronc d’arbre de llibres d’intercanvi instal·lat a les portes de l’Hospital de Terrassa algú ha posat un volum de l’obra "Metges en perill", de Frank G. Slaughter.
