L’Agrupació Astronòmica de Terrassa (AAT) va veure la llum fa 37 anys, el novembre de 1982, com a secció del Casino del Comerç, i d’ençà d’aleshores ha tingut els seus alts i baixos. Els darrers anys, ha estat com eclipsada, gairebé sense activitat pública, tot i que ha mantingut alguns actes interns i les Jornades de la Relativitat. Ara, però, una nova junta directiva, encapçalada per Raúl Aragonés i Jordi Miralda, president i vicepresident, vol revitalitzar-la i recuperar el prestigi i la rellevància social que havia tingut. Aragonés, abans investigador en microelectrònica, és ara el gerent d’AEInnova, i arriba a la presidència de l’Aat amb ganes “d’aplicar l’experiència en la creació i direcció d’empreses a l’entitat. Estem treballant en un pla estratègic pels pròxims tres anys”. De Miralda, astrofísic professional, investigador reconegut, membre de l’entitat des dels 18 anys, des de l’època del Casino, diu que “és una eminència. Si no li han donat un premi Nobel és perquè encara no s’han fixat en ell. Tenir-lo a la junta i de soci és un autèntic luxe”.
El primer pas és la creació d’una nova pàgina web, molt reforçada pel que fa a continguts, que sigui l’eina de comunicació dels socis i de tots els aficionats terrassencs a l’astronomia. El segon, la programació de dues xerrades al mes. La pròxima serà dia 13, en què Albert Buxò explicarà “El caos en l’univers”, i cal tenir en compte que no és fins a mitjans del segle XX que els científics van començar a estudiar-lo per tal de mirar de comprendre sistemes aparentment impredictibles i complexos.
Cada divendres ja s’està fent una tertúlia d’astronomia, animada pel fet que la seu de l’Aat s’ha dotat de connexió wi-fi i material de projeccions. Després, es puja al terrat per fer l’observació de l’efemèride astronòmica del mes.
Es volen mantenir les observacions integrades a la Fira Modernista i la Festa Major. I tornar a organitzar cursos d’iniciació, a l’astronomia en general o a alguns dels seus àmbits. “Per exemple, jo tinc a casa una petita cúpula, però de fer fotografies amb ells no en sé massa. Penso que un curset d’introducció a l’astrofotografia pot despertar interès en els aficionats.”
Miralda recalca que a l’Att “volem ser molt inclusius i diversificar el públic que ve aquí a aprendre astronomia i s’aficiona. Sobretot en dos temes importants: el de gènere i la immigració”. Pel que fa al primer, es tracta que la ciència i la tecnologia arribi a les dones, “que, ara mateix, són un percentatge massa baix en les carreres científiques”.
Ascensor social
Quant a la immigració, Miralda creu que la ciència ha de suposar “un instrument d’ascensor social, que estigui a l’abast de tothom i que millori la igualtat d’oportunitats de la gent. Volem anar a escoles per ajudar que la gent s’aficioni a la ciència i vulguin fer carreres científiques. És la manera que, a la següent generació, aquesta gent tingui millors oportunitats”.
En aquest sentit treballa el programa Educació 360, de la Diputació de Barcelona, amb el que l’entitat podria col·laborar. A l’Aat són conscients que, tradicionalment, els seus socis sorgeixen d’uns sectors de la societat, i que “hi ha barris que no ens coneixen. Existeixen unes barreres culturals que hem d’aconseguir superar. A l’Escola Pia, per exemple, un grup de pares s’ha organitzat per fer observacions astronòmiques. Als instituts Cavall Bernat o Ègara això no passa, i ens agradaria arribar-hi”.
Sembla un bon moment per fer-ho, ara que les notícies sobre descobriments astronòmics espectaculars -planetes extrasolars, estrelles estranyes, forats negres, ones de ràdio provinents d’altres galàxies- són freqüents als mitjans de comunicació generalistes. “Perquè s’han llençat molts satèl·lits, i els supercomputadors poden creuar milions de dades, la qual cosa no era possible fa deu anys. I la Intel·ligència Artificial (IA) també està començant a donar patrons.”
Cal dir que l’Aat, a diferència d’altres associacions astronòmiques (com la de Sabadell, en què els seus càrrecs són remunerats) existeix i està portada completament per amor a l’art (a la ciència, hauríem de dir en aquest cas). “Som gent que gaudeix de l’astronomia en el seu temps lliure, i ens agrada compartir la nostra afició amb la ciutadania. De fet, el ralentí d’aquests darrers anys ha vingut del fet que una generació de socis va arribar a l’etapa de tenir fills, o una dedicació més intensa a la carrera professional o a la família. “A vegades es fa difícil que la gent pugui dedicar cinc o set hores a la setmana a l’entitat. Durant molts anys, el president va ser Josep Ferrer, perquè estava retirat i podia posar el seu temps a disposició de les activitats. Andrés Aragoneses, que el va rellevar, va ser molt actiu, i amb ell es van muntar moltes jornades, fins que va marxar als Estats Units a fer investigació (perquè aquí no hi havia massa oportunitats). I l’anterior president, Juanjo Vàzquez (ara secretari), va entrar just quan acabava de ser pare.”
Casal d’estiu
Albert Grau (tresorer) i Daniel Rabadan (vocal) completen aquesta nova junta de l’entitat que, traient hores, esforç i compromís del seu temps lliure, intenta difondre el coneixement del cosmos entre els seus conciutadans. Per això els hi agradaria, i de moment és només una idea, organitzar un casal d’estiu propi, com tenen altres entitats. Unes setmanes de les vacances en què els nens aprenguin tot el que poden veure el cel, i fins i tot construir un petit telescopi. “Dels infants als pares, i passant per tots els interessats, crear una massa crítica de persones que s’incorporin. L’Aat són els socis i a més de donar-li el prestigi que mereix , volem recuperar els que hem anat perdent per manca d’activitat”.
