Avui, Dimecres de Cendra, se’ns marca l’inici del temps quaresmal. Just quaranta dies abans del Diumenge de Rams, quan s’enceta la Setmana Santa. Al llarg dels segles VI i VII, va adquirir molta importància la pràctica del dejuni. Com que mai no s’havia dut a terme aquesta pràctica en dia festiu, es traslladà al dimecres anterior al primer dissabte de mes. És també un dia de pregària i marca sis setmanes de penitència abans de la principal festa cristiana (Pasqua).
Amb cendres obtingudes a la incineració del Diumenge de Rams de l’any anterior, es duu a terme el ritus o signe de la seva imposició: "Memento homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris". Certament som pols i allí retornarem. Una sentència que valdria la pena que féssim nostra. Si més no de cara a afrontar la vida amb un caire millor. Em costa d’empatitzar amb aquelles persones que es manifesten obertament agnòstiques i buides de tota esperança.
Les cendres tenen un triple simbolisme: reflectir la caducitat de la nostra condició, com a signe de penitència i, finalment, en senyal de conversió. Aquest hauria d’ésser -per al creient- el fil conductor que guiés la pròpia vida… Faig aquesta observació bo i pensant en tots aquells lectors a qui aquest tema els pugui "relliscar" olímpicament.
Intentant dur el rerefons del meu escrit envers una visió potser menys tètrica, tibaré d’algun adagi, com tinc per costum. Em fan molta gràcia aquells que diuen que "acabada la Quaresma i cantat l’Al·leluia, carn es pot menjar". O bé que "la Quaresma i la justícia són fetes per als pobres". Al cap i a la fi, "per als pobres, tot l’any és Quaresma".
"Si vols trobar la Quaresma curta, manlleva diners per tornar per Pasqua." Ja arribarà aquest esclat joiós i estarem "més contents que un gos en divendres de Quaresma". Tot i la tristor i l’austeritat d’aquestes setmanes, crec de rigor mantenir sempre viva la flama del bon humor i la perspectiva de la bellesa i perfecció de la nostra vida. Com reflecteix un altre refrany, ja seria prou trist "passar set setmanes de Quaresma, podent menjar només arengades rovellades, mongetes i bacallà".
D’una o altra manera, espero i desitjo haver ajudat una mica a reflexionar sobre aquesta etapa de l’any. A partir d’ací, bo serà que cadascú de nosaltres s’apliqui algun canvi en la seva manera de fer.
