Existeix un esperit carnavalesc, tan veritable i necessari en la roda de l’any i la vida humana com el del Nadal (i que, com aquest, no s’ha de confondre amb la seva comercialització o les seves expressions més banals), que va ser encarnat i viscut de manera plena, el passat cap de setmana, a Terrassa. El Rei S.O.S.pitós i la Reina S.O.S.pechosa van arribar puntuals, dissabte a mitja tarda, per encapçalar la comparsa oficial, el bosc “InS.O.S.tenible” muntat per Groc Cridaner, i una rua amb trenta comparses motoritzades (una de les quals va haver de desfilar sense vehicle, perquè els seus conductors van donar positiu al control d’alcoholèmia). Una rua esperada per molta gent, en bona part disfressada, i que va estrenar els canvis en el recorregut sense problemes. Només l’anècdota que el públic que esperava a la part de dalt de la Rambla va canviar en massa la seva ubicació de manera ràpida, diverses vegades, cal suposar que segons anaven els rumors sobre la banda per la qual baixaria la rua.
Flames, presons i animals
Aquest ha estat el carnaval amb més bon temps, com de plena primavera, que hom recorda. Una temperatura que va treure més gent al carrer i que acabava de donar sentit als missatges mediambientals que eren el tema de moltes de les comparses. Los Duendes portaven, entre ninots altsi fantasmes, rellotges de sorra que avisaven que el temps de salvar el planeta s’acaba. Millenials van llançar “El Crit de l’Amazònia”, un lloro i una gran màscara al vehicle, els amenaçats indígenes de seguici. La Terrassa estava oberta i plena de brossa a “Desacato a la Tierra”, la comparsa de Rokambulescos. A “Sakveu-me que em cremo!”, els Antoninots, disfressats de flames, proposaven llençar a la foguera a tots els polítics que contribueixen a l’escalfament del planeta. També en flames estaven els de Flawless Dance School, en el seu “Tenim la Gaia calenteta”, gran Sol tancant-la.
“Àfrica, la més afectada per la crisi climàtica, també clama pel planeta”, clamaven els “Tribu-taires”, muntatge d’Amunt i Crits amb el missatge que “dues tribus poden conviure en harmonia”. Els animals, l’accelerada extinció d’espècies, era present a altres comparses. Un gran ocellot presidia el vehicle dels Boixos de Sant Llorenç, ells també disfraçats d’aus, com els fènixs de Les Rebel Queens, que volien volar lliure. La llibertat també era el tema de “La Kahlo de papel”, amb una gran gàbia amb bitlles sobre rodes, seguida per disfressats de la pintora Frida Kahlo. No menys espectacular era l’elefant que havien muntat els d’Amics Mompalet, que guanyarien el concurs amb “Freedom for animals”, d’estètica inspirada en el circ, fins i tot amb una carpa al damunt de les perruques.
Altres compartes també tocaven la sàtira política i l’actualitat. Rives Triple van fer “Vox populi”, amb el personal tipus Glenn Hugues de Village People. Els “Espantaguiluxos” del Drac de Terrassa eren espantaocells que volien espantar esparvers que de fa uns anys treuen pit. La pèrdua de la privacitat i el “cybercontrol” era una festa a “L’Ull que tot ho veu” d’ Amics x Sempre. Al vehicle hi havia, efectivament, un gran ull, al ritme del qual ballaven tots els de la comparsa, que també en portaven molts a sobre. “Hazte oler” de Sants Ovaris era un gran vater que girava i la reivindicació en blanc d’espais “ni binarios ni sexistas, inclusivos y seguros”.
“La ciutat és nostre”
El Social va sorprendre amb una vistosa paròdia de l’obra que representa cada Nadal, “Els 100 putorets del Social”, amb dimonietes al davant i els pastorets al darrere. El Porronet va recrear el món de la lluita mexicana, amb els seus emmascarats i ropatges lluents. Els ambients dels carnavals i la festa de Brasil i Cuba van ser recreats respectivament a les comparses d’Al Compas i Drunites. El Drac i Bruixes de Can Boada van fer moure una gran amanita muscaria, i a peu hi anaven els que viuen en aquest bolet, els Pitufos. Prodis va representar un eclipsi i la Crazy Family la llegenda de Sant Jordi. Els Castellers eren alienigenes de colors verd, i com sempre a la rua hi van haver aquelles comparses que no acabes de saber ben bé de què van.
El jurat estava instal·lat al Raval, i per davant seu van passar totes les comparses, després que els Reis del Carnestoltes rebessin la clau de la ciutat. Des del balcó de l’Ajuntament, els dos S.O.S. (la Reina amb el vestit penjant) van dir que “la ciutat és nostre”, van animar a passar-s’ho bé i a fer “una ciutat més inclusiva i menys sexista, una ciutat de la que sentir-nos orgullosos. I ara, a gaudir de la festa!”
