Farà uns vint anys que Jorge R. Pombo va començar la seva producció pictòrica. Va estudiar disseny gràfic a l’escola Elisaba, i amb 24 anys va marxar a París. Allà s’hi va estar cinc anys, fins a tornar a Barcelona. El 2010 va marxar novament, aquest cop a Nova York, on també s’hi va estar cinc anys. Entremig d’aquestes estades a grans ciutats del món ha viatjat molt, a vegades a llocs inhòspits. Actualment està establert a Reggio Emilia (Itàlia.)
Ahir es va inaugurar una exposició que conté molts dels elements d’aquesta biografia. És una mostra que es presenta sota el títol d’"Habitat", i que té en comú la presència d’obres sense persones, on conviuen paisatges o imatges de les ciutats o, inclús, mapes. Tres dels quadres formen part de "Maps 1:610", una performance que va fer en col·laboració amb la companyia de dansa contemporània Fondazione nazionale della Danza Aterbaletto (a Reggia Emilia.) "La meva pintura té dues vessants -explicava ahir l’artista en roda de premsa- "les variacions sobre la pintura de clàssics com Tintoretto, Velázquez o Caravaggio, i el paisatge."
Al 98 va signar el que considera com el seu primer quadre, i des d’aleshores ha anat desenvolupament un estil íntimament lligat amb els seus viatges. "M’han interessat territoris amb gran contrast antropològic, com Groenlandia, Tíbet, Sibèria o Índia", i d’aquestes estades n’han sortit quadres.
La seva idea ha estat "anar passejant, fent un zàping vital, amb un punt de nomadisme, veient el que hi ha sense fer judicis." A Sibèria va conviure amb una població autòctona sense contacte amb la ciutat, encara que "no tinc la impressió de conèixe’ls a ells sinó a mi mateix. Això passa quan surts dels teus límits, de la teva línia de confort i seguretat."
Deconstrucció
L’exposició inclou trenta quadres de paisatges, "indrets de persones sense persones." Enmig de tot plegat, els mapes són creats i més tard desconstruïts, per tal de mostrar "una lluita d’oposats." Això pel que fa a la temàtica, i quant a la tècnica, en aquesta exposició un 90 per cent dels quadres estan fets a l’oli. Així i tot confessa que "no tinc tècniques úniques, faig de tot. El meu posicionament és utilitzar tècniques que ja existien fa 300 anys, vull experimentar amb allò." En un dels seus quadres, és capaç de reproduir fidelment el plànol d’uns carrers de Nova York, fent-ho tot a mà durant un any i mig, i després guixar el quadre: "Copio una imatge, o una foto, de forma molt realista i després ho difumino. El quadre no el vull acabar, sinó que s’acaba sol."
L’artista reconeix ser un seguidor del Black Mountain College de Nova York, una escola a la qual no existeix jerarquia "i tot és molt interdisciplinar, amb un ‘brainstorming’ constant." D’altra banda, els seus paisatges mostren "molta soledat, són com una mirall de la teva condició solitària.".
