Des de l’any 2012, Pedro Gómez (Mataró, 1961) presideix l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la comunicació de Catalunya (Aseitec), vinculada a la Cecot. Gómez coneix molt bé el sector des de la seva formació en Enginyeria Industrial, i des de la seva empresa de consultoria que ajuda els negocis a encarar les oportunitats del món digital. L’especialista assenyala que el sector de les TIC és un dels més dinàmics de l’economia catalana. I apunta que la cancel·lació del Mobile hi tindrà un evident impacte.
Quina és la principal missió d’Aseitec i quin nombre de socis té en l’actualitat?
Asitec és una organització empresarial d’àmbit català, vinculada a la patronal Cecot, que agrupa al voltant de 200 empreses d’informàtica i noves tecnologies. El seu objectiu principal és la defensa dels interessos dels seus associats en diversos àmbits: institucional, laboral i d’innovació.
Terrassa i el Vallès Occidental juguen un paper destacat pel que fa al sector de la informàtica i les TIC de Catalunya?
Les principals zones de negoci del sector tecnològic català se situen en l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons un informe elaborat per la Cámara de Comerç i la Diputació de Barcelona, en el Barcelonès es concentra entorn del 60 per cent d’aquestes empreses, i el Vallès Occidental se situa en segona posició, amb quasi un 14 per cent.
Les empreses d’informàtica i TIC de Terrassa i la comarca, a quines activitats sobretot es dediquen?
Pel que fa als pesos relatius dels diferents subsectors, segons el nombre d’empreses, existeix un pes important dels subsectors de consultoria i integració de sistemes, desenvolupament d’aplicacions i serveis-infraestructures. També existeixen subsectors minoritaris, com la fabricació de components.
Quin és el nombre de persones ocupades a Catalunya en el sector de la informàtica i les TIC; i quin tant per cent aporta aquesta indústria al PIB català?
El que podem dir és que el sector TIC és un dels més dinàmics de l’economia catalana, compta amb un dels “clústers” més importants d’Europa i disposa de desenvolupadors de programari altament competitius. Segons xifres de la Secretaria de Telecomunicacions Ciberseguretat i Societat digital, un total de 15.757 empreses formen el sector TIC català (amb dades de l’any 2018), una xifra que va créixer un 4,5 per cent respecte al 2017 i un destacat 27 per cent des del 2013. Totes elles generen 106.400 llocs de treball i sumen 16.667 milions d’euros de facturació (2016), una xifra que ha crescut un 14 per cent els dos darrers anys i que suposa entorn del 9 per cent del PIB català.
Dins del sector català de la informàtica i les TIC, hi ha subsectors que tenen una especial força?
Segons el “Baròmetre del sector tecnològic del 2017”, la internet de les coses, el “blockchain” i la realitat augmentada són les tecnologies amb una major previsió de creixement. Ja en posicions més madures i amb una gran previsió alcista es troben el “big data” i “analítics” (que comença a materialitzar les previsions de creixement d’anteriors edicions de l’informe), així com tota l’oferta relacionada amb la mobilitat i les aplicacions mòbils. A més, l’automatització industrial, també anomenada “Industria 4.0”, comença a establir- se al territori amb un notable increment en l’oferta i amb les previsions de seguir augmentant.
A quins sectors concrets de l’economia catalana, la digitalització encara no hi té prou presència?
El procés de digitalització en els diferents sectors ha avançat depenent de les capacitats de cada empresa. Hi ha sectors que van començar el seu procés de transformació a finals dels 90 i d’altres en què just es visualitza ara. En un primer moment, apareixen les primeres webs d’empresa a sectors com la cultura i de l’entreteniment, serveis financers i venda al detall, amb els primers “e-commerce”. A la primera dècada del segle XXI, s’hi afegeixen els blogs i les xarxes socials, que generen continguts i models de negocis en sectors com el turisme. En el moment actual, es parla de l’internet de les coses i la capacitat de generar informació creix de forma exponencial. Per tant el procés de digitalització ha anat fent un recorregut des del sectors més susceptibles a ser digitalitzats fins als sectors més tradicionals.
Quina és l’assignatura pendent de les empreses a Catalunya pel que fa a la seva digitalització?
Les empreses han de pensar fonamentalment quina és la seva proposta de valor, quines són les raons per les quals els clients han de comprar els seus productes o serveis. Quina es la seva estratègia de creixement. Les dades, la captació de les dades, la gestió de les dades han de posar-se al servei d’aquesta proposta de valor per prendre les decisions. Dades per conèixer el mercat i els teus clients, per millorar processos productius, per optimitzar la cadena de subministrament. Hem de preparar l’organització i les persones per estar orientades a les dades, a com crear serveis, a la millora de processos de productes, a conèixer els nostres clients.
Què suposa per Barcelona que aquest any s’hagi suspès la celebració del MWC?
És evident que hi ha un impacte important per l’economia de l’Àrea de Barcelona. Les conseqüències per a la ciutat són difícils de preveure. Càlculs que fa la mateixa organització, deien que l’impacte del Mobile va ser l’any passat de 473 milions d’euros. A més, també preveien que s’havien de crear 14.100 llocs de feina temporals. Hotels, restauració, taxis, locals d’oci… Per a Fira Barcelona, el Mobile representa més de la tercera part de la seva facturació anual.
