El comerç tanca 2019 com un any dolent en les vendes i en els marges comercials. Al sector afronta 2020 marcat per la polarització, cada cop més accentuada entre les botigues que perden vendes (35%) o mantenen el seu nivell (40%), però sense incrementar marges comercials ni beneficis. Els comerços que gaudeixen de bona salut són un 25%. Continuen venent, facturant i guanyant més.
L’enquesta sobre la salut del comerç (ESCO) que elabora l’Escola Universitària de Comerç i Distribució (Escodi), torna a dibuixar un sector de clarobscurs, on el gruix de les empreses sobreviu amb dificultats en un entorn de canvi. Una de cada tres (35 per cent) han vist com les vendes, els marges i els beneficis queien el 2019, trencant la dinàmica de recuperació mantinguda del sector els darrers anys.
Aquest terç de les botigues que pateixen una situació de retrocés “necessitaran canvis estratègics per poder sobreviure”, apunten des d’Escodi.
De fet, els resultats de l’estudi demoscòpic apunten que, després d’un increment estable de les vendes els darrers anys, augmenta el nombre de comerciants que perceben que disminueixen al seu establiment, consolidant la davallada reiniciada en l’any 2016. Una part important del sector comercial es manté en la situació de pèrdues que va començar fa dos anys.
L’e-comerç
Els comerciants i els professionals del sector tenen clar que el mal resultat econòmic de 2019 a les botigues catalanes respon a factors que són plurals i que han arribat per a quedar-se.
L’increment del comerç electrònic repeteix com la principal causa de la davallada de vendes a l’enquesta ESCO. Sis de cada deu botiguers atribueixen la pèrdua de clients a les compres per internet.
Els catalans van gastar una mitjana de 2.280 euros en compres en línia durant l’any passat, un 9% més que la mitjana espanyola (que va ser de 2.098 euros), segons les conclusions de l’Observatori Cetelem eCommerce 2019.
L’e-comerce està darrere d’un canvi d’hàbits entre els consumidors que pel 63 per cent dels comerciants comporta una davallada de vendes. Es tracta d’un canvi estructural que preocupa i molt als botiguers. Un 38 per cent creu que les noves dinàmiques de consum són una realitat que condiciona el futur del seu negoci.
A l’enquesta ESCO, les causes d’un mal any pel comerç estan també en l’aposta dels consumidors pels preus baixos com a motor de compra. També la cada vegada més estesa omnicanalidad, és a dir, l’opció dels consumidors pel comerç físic o electrònic en funció de les necessitats del moment.
El Black Friday i el Cibermonday
El fet que la campanya de Nadal de 2019 estigués marcada pels descomptes ha estat un altre factor determinant pel mal resultat de l’exercici. La consolidació del Black Friday i del Cibermonday han afavorit l’avenç de les compres nadalenques i les botigues s’han vist forçades a rebaixar preus per a estimular les vendes al Nadal. Tot plegat ha repercutit també en una dolenta campanya de rebaixes d’hivern, que ha perdut força ofegada per una dinàmica de descomptes continuada.
Malgrat tot, pràcticament la meitat dels comerciants continua pensant que les festes nadalenques són la primera campanya en vendes. Gairebé el mateix percentatge – 45 per cent- constata que el darrer Nadal les vendes van decaure.
Van baixar les compres i també els beneficis, afirma un 48 per cent dels comerciants enquestats. Un 15 per cent dels professionals del comerç consultats van millorar beneficis, molts menys que el 2018, que van arribar el 28 per cent.
La consolidació del Black Friday és una realitat a l’enquesta Esco, que posa de manifest com molts botiguers han arribat a la conclusió que millor sumar-se a la campanya d’arrel americana. El 2019 el percentatge de botiguers que afirma haver seguit el Black Friday ja supera el seixanta per cent.
En paral·lel, la meitat dels empresaris del sector creuen que l’estat anímic dels seus clients davant la compra ha empitjorat amb relació a l’exercici anterior. Només un 7 per cent aprecia entre els compradors una actitud més positiva.
A la llista de factors determinants del mal any de vendes que va ser 2019, l’enquesta Esco afegeix la desestabilització de les rebaixes, amb períodes de descomptes al llarg de l’any.
Des de l’any 2017, les rebaixes d’hivern han anat perdent força. Aquest any la situació no ha millorat i un 42 per cent dels comerciants afirma que les vendes han baixat a principis d’any, mentre només un 5 per cent detecten una millora en el consum.
Acotar les dates de rebaixes
La desestacionalització de les rebaixes és un fet i el petit comerç també ha decidit adaptar-se. Un 36 per cent dels botiguers van respectar la tradicional data del 7 de gener per penjar el cartell de descomptes i un percentatge similar (32 per cent) va rebaixar preus tota la campanya de Nadal.
Un 20 per cent va començar rebaixes el diumenge 5 de gener, el dia anterior a la festivitat de Reis, mentre un 15 per cent reconeix que aplica retalls als preus tot l’any.
Preguntats els botiguers sobre quina seria la millor fórmula de rebaixes, el gruix del sector està per acotar les dates. Un 48 per cent demana sensibilitzar al sector per fugir dels descomptes continus i un 43 per cent reivindica tornar a la tradició de començar-les el 7 de gener. Només un 27 per cent defensa la llibertat del comerciant per triar quan aplica els descomptes.
Finalment, els comerciants veuen en el descens de vendes també les multinacionals i la seva política de preus baixos. La seva presència als centres urbans, diuen, acaba repercutint en la reducció dels marges comercials i dels beneficis.
