Dilluns va visitar Terrassa el conseller d’Educació, Josep Bargalló, per firmar un protocol de col·laboració per tirar endavant la construcció de l’Ins-escola Sala i Badrinas. La seva estada aquí, on va mantenir reunions amb l’Escola Sala i Badrinas i l’INS Santa Eulàlia, va coincidir en mig de la polèmica sobre els projectes de decret de l’oferta educativa i de l’admissió d’alumnes que la conselleria té previst aprovar aviat, de cara a l’obertura de la preinscripció.
Patronals i associacions de famílies de la xarxa concentrada va presentar aquest dilluns més de 120 mil al·legacions a aquesta normativa. Els sotasignats remarquen dos aspectes claus. Per una banda, rebutgen que el departament d’Educació pugui tancar grups a la concertada abans de la preinscripció tal com fa a la pública i d’altra demanen més recursos per escolaritzar els alumnes amb necessitats especials o en situacions socioeconòmiques desfavorides.
Les al·legacions han estat presentades per l’Agrupació Escolar Catalana, l’Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya i la Fundació Escola Cristina de Catalunya. També si han sumat la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya i la Federació d’Associacions de Mares i Pares de les Escoles Lliures de Catalunya.
Centres de Terrassa de la concertada recolzen aquestes al·legacions i les subscriuen per considerar que el nou decret els perjudica al mateix temps que demanen reobrir el diàleg amb la conselleria. Des d’alguns centres, com el Col·legi Martí de Sant Pere Nord, han valorat el fet de suprimir grups abans de la preinscripció. “No es pot actuar igual a la pública que a la concertada -diu Albert Martí, el director- perquè són dos sectors diferents. Tancar places a la pública, per exemple, no té conseqüències a la plantilla perquè els docents es reubiquen en altres centres mentre que en la concertada és molt possible que s’hagin d’acomiadar, i per tant, la mesura és discriminatòria”.
Martí també alerta, a més que l’anunci d’eliminar un grup o places té un efecte negatiu. “Quan les famílies veuen que un centre redueix l’oferta de places a la preinscripció, cerca altres opcions que els dóna més seguretat. Perquè una cosa així és un peix que es mossega la cua”. I aquest temor no solament és de la concertada sinó també de la pública. Membres d’equips directius d’escoles públiques ja ho van advertir que menys oferta provoca menys demanda. Ho van dir les escoles Marià Galí, El Vallès i Pere Viver el curs en que Serveis Territorials d’Educació va reduir grups a P3 per la baixa natalitat. La segona qüestió que ha causat malestar a la concertada és la reserva de places per alumnes desfavorits. La concertada vol que l’assignació es faci amb recursos econòmics. Des de la direcció de l’Escola Vedruna deixen clar que són favorables a treballar contra la segregació escolar però amb més finançament. “Aquí a Terrassa, per exemple, hem arribat a un consens per reservar 4 places (dues més que a la normativa general) per grup a P3 i 1° d’ESO però no hi ha més aportació econòmica. L’escola no és gratuïta. No ho és la pública ni tampoc la concertada. Hi ha unes despeses de material, de sortides, que s’han de pagar”.
Les mateixes fonts diuen que, a vegades, hi ha situacions incòmodes. “Es parla de la gratuïtat de l’ensenyament però té un cost i això és molt complicat d’explicar-ho a les famílies dels alumnes que t’assignen”. I derivat d’aquesta reserva de places hi ha una altra conseqüència i és que aquestes places no s’acabin omplint. I de fet això ja ha passat. A l’Escola Vedruna tenen dos grups de P3, 50 places, de les que 8 es van reservar per necessitats educatives especials i/o situacions desfavorides. D’aquest número a hores d’ara només hi ha dues ocupades. “Nosaltres vàrem fer la previsió de pressupost per omplir les 50 places i encara en tenim sis buides i no sabem si es cobriran. A l’ESO, amb tres línies, van reservar 12 i tampoc totes estan plenes”. A l’Escola Martí també ha passat una situació similar encara que, al final, les places reservades (8) s’han acabat omplint en la seva majoria per la via ordinària.
Les dues escoles consultades consideren que hi hauria d’haver un límit de temps per la reserva d’aquestes places però també creuen que és complicat. I ho és perquè a Terrassa ha tornat a remuntar la matrícula viva. Això vol dir que les comissions d’escolarització de primària i secundària han de cercar places durant el curs i amb una distribució equitativa.
Antecedents
La reserva de 4 places per necessitats educatives especials és una mesura que es va acordar a Terrassa i ha entrat en vigor aquest curs. La mateixa deriva del Pacte contra la segregació escolar, promogut pel Síndic de Greuges de Catalunya i subscrit pel departament d’Educació i titulars i representants de centres concertats en la seva majoria.
A aquest pacte si va arribar després de reiterats informes del Síndic en el qual parlava de discriminació i reclamava més equitat. Terrassa, com es recordarà, encapçalava la llista de municipis amb més segregació escolar. D’aquí que l’Ajuntament poses el fil a l’agulla. El curs 2018-19 es va ampliar el nombre de places a reservar (de dos a quatre) a la zona 2 i aquest curs la mesura s’ha estès a tota la ciutat.
