EL decret d’admissió ha posat en alerta i podríem dir que en peu de guerra la comunitat educativa catalana, especialment la comunitat educativa de l’escola concertada, tot i que diverses veus de la pública també critiquen la iniciativa. El govern de la Generalitat entén que la pública i la concertada són el mateix i en teoria hauria de tenir raó, ja que es tracta de propostes integrades dintre d’un mateix sistema, tant educatiu com de finançament.
En realitat, es tracta de propostes de naturalesa diferent i la integració absoluta, com sembla que es pretén, és impossible i la conselleria ho sap. Les escoles concertades van ser la gran solució que es va utilitzar en un moment històric concret per canalitzar de forma ràpida i efectiva la necessitat d’una escola universal. Era més fàcil i, fins i tot, més barat “llogar-concertar” les escoles privades que crear nous centres escolars. La polèmica sobre el finançament i el pagament de les famílies a l’escola concertada és antiga, encara un debat obert. Aplicar els mateixos criteris d’admissió a la concertada que a l’estrictament pública és molt complex, precisament perquè, com diem, la gènesi és diferent. Només hem de pensar que l’escola concertada es basa sobre estructures empresarials i la pública no i, si el que es vol és unificar i uniformitzar l’ensenyament públic, el replantejament ha de ser global, del sistema mateix. No es tracta d’establir preferències per un model o altre, ni tan sols de la llibertat d’elecció de les famílies, que s’ha de donar per descomptat, estem parlant de sistema en la seva globalitat.
La conselleria d’Educació argumenta que el decret d’admissió contribueix a acabar amb la segregació escolar. El Síndic de Greuges ho va posar en dubte. Terrassa és una ciutat especialment sensible a aquest fenomen i aquest decret pot entrar en debat a la ciutat amb la implantació d’instituts-escola. La conselleria ho qüestiona, però una part de la comunitat educativa entén que el que s’aconsegueix és enquistar la segregació fins a acabar l’ESO, quan el canvi al final de primària permetia moure alumnat. És a dir, que estem davant de criteris que no tenen una sola lectura i probablement es tracta de saber exactament cap a on volem que camini el nostre model educatiu i no posar pedaços any rere any.
