El músic terrassenc Litus ja fa anys que desenvolupa bona part de la seva activitat professional a Madrid, on s’ha instal·lat. Mai no oblida, però, els seus orígens, i cadascun dels seus discos es poden assaborir en directe a la nostra ciutat. Tanmateix, abans que arribi a Terrassa presentarà les seves noves cançons, recollides al disc “Hablo tu idioma pero no lo entiendo”, aquesta nit a la sala Luz de Gas de Barcelona.
Quines diferències podem trobar en aquest disc respecte als seus cinc treballs anteriors?
Per mi el que el fa diferent és que la composició de les cançons ha anat de la mà de la producció.
I com va ser aquest procés?
Vaig recuperar a un amic, Sasha Alexander, un rus malagueny, un músic molt bo que tenia un estudi al costat de casa. Li anava ensenyant cançons noves; va ser una mica “work in progress.” Es va fer molta preproducció i a partir del moment que teníem tot el repertori vaig començar a treballar amb Pablo Novoa. Des del primer moment teníem clar que el Quartet Brossa havia de ser molt protagonista.
És una senyora banda la que l’acompanya en directe…
En el meu cap era més petita. En directe ens presentem en semicercle, com a la sobretaula que fèiem amb els meus pares. Prenc l’essència del cantant de pub per fer una trobada en comunitat, de tu a tu. A més del Quartet Brossa m’acompanyen als concerts Jordi Belza (veus, percussions i guitarres), Wes de Frank (guitarres elèctriques) i Sasha Alexander (producció, baixos i teclats.)
Aquesta serà la mateixa formació a tots els concerts?
Farem a quartet als concerts tant a Madrid com a Barcelona, també a Terrassa i a Vic, encara que també farem alguns concerts a duet o a trio. En qualsevol cas vull defensar aquesta banda perquè m’ha fet molta il·lusió estrenar banda nova. Estic molt ben abrigallat, des de la meva posició tinc un estéreo fantàstic i és molt agradable cantar sentint-te tant ben acompanyat, d’una manera orgànica.
Quin és el sentit de titular les cançons del disc com ho ha fet?
El punt de titular les cançons amb noms i cognoms és una broma estètica, és com l’elenc d’una obra de teatre. Al disc té pes la meva etapa teatral, hi ha petits tocs del món teatral.
En canvi el títol té una altra intenció, no és així?
El títol parteix d’una cançó que vaig fer per una obra, “La puerta de al lado”, sobre dos veïns que saps que acabaran junts… Comencen barallant-se, però les seves són un tipus de baralles que, si ho analitzes profundament, estaven d’acord amb el que deien.
La veritat és que llegint-lo sembla com si formés part d’una declaració política…
Ho vaig pensar, encara que quan el vaig decidir encara no havia passat res. El títol té un significat molt més obert, i si bé la qüestió política podria entrar, no era aquesta la intenció.
Des de fa molts anys que vostè lluita per aconseguir una posició que molts creiem que és la que mereixeria, com a músic popular. Ho està aconseguint?
Sí que estic notant moltes coses. Amb l’obra dels Lehman Brothers cada cop em coneix més gent. Em saluden amb molt de carinyo i educació, sense trencar-me la camisa (riu). Fa dos anys que estem amb “Lehman Trilogy” i és una d’aquelles coses que et passen un cop a la vida, és molt maco. Vam partir d’una manera artesanal; sabíem que funcionaria però mai tan bé. És una de les grans alegries de la meva carrera, un regal.
El programa televisiu “Late Motif” també ha contribuït a què el seu nom soni més que abans?
Sí que tinc un paper preeminent, és maco… com a intèrpret he desenvolupat coses que parteixen del cantant de pub, i si no hagués actuat abans als bars no sabria com fer-ho. El programa em dona una exposició molt gran i em fa ser més ambiciós musicalment.
De fet el seu nou disc està tenint molt bona acollida…
Hi ha molt bones crítiques, fa res que l’hem tret i no han parat de passar coses. Estic orgullós d’aquest punt d’ousiders i underground que tenim, i que així i tot, les coses vagin avançant.
I per fí ha trencat un silenci que ja durava quatre anys…
Vaig retardar la sortida del disc perquè “Lehman” es va anar de mare. Ara estem acabant la gira i al juny tornarem als Teatros del Canal, on vam estrenar, i en principi això serà el final.
Continuarà fent teatre?
Estic en un altre projecte teatral però ara li he volgut donar espai al disc. És per d’aquí un any i mig, i això em dona marge. Serà de nou amb Sergio Peris-Mencheta, amb qui ja he treballat a “la puerta de al lado” i “Lehman.” Podríem dir que em sento molt de la companyia Barco Pirata (amb la qual ha fet aquestes feines.) Fa cinc anys que treballem junts i vull seguir amb ells “hasta la muerte.” És molt exigit, l’equip és petit, però Peris-Mencheta és un crack, molt valent. Mola molt conèixer gent així.
