El Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa (SAI DASIG) va atendre durant l’any passat 131 persones, un 50,57% més que el 2018, quan van ser 87 persones. Si parlem d’atencions realitzades, el servei municipal va fer un total de 760 atencions, més del doble que el 2018. El 2019 va ser el segon any complet de funcionament des de la seva posta en marxa el 2017, arran un conveni amb la Generalitat que ampliava les competències de l’Ajuntament en la matèria i l’integrava a la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI de Catalunya.
La diferència en els increments de persones i d’atencions és degut a que no només s’han pogut atendre més persones sinó que també s’ha pogut atendre més vegades a les persones que ho han necessitat.
El Consistori explica que l’increment de les atencions del 124% (de 339 a 760) és fruit de tres factors: d’una banda, la major difusió del servei a través de xerrades, formacions, material gràfic, xarxes socials, etc. En segon lloc, l’extensió de la cobertura del servei a altres municipis, arran d’un conveni amb el Consell Comarcal, que l’ha ampliat a Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls i Castellbisbal. Finalment, també ha estat un factor clau l’ampliació de l’equip d’atenció.
De les 131 persones ateses el 2019, el 62% (és a dir, gairebé dues de cada tres) van ser joves d’entre 12 i 19 anys. Aquest indicador fa palesa la necessitat de treballar especialment en aquesta franja d’edat, no només pel que fa al SAI DASIG sinó també a tot el servei LGTBI+.
El 19,21% de les 760 atencions realitzades per aquest servei municipal durant l’any s’han fet a familiars directes de persones del col·lectiu LGTBI+, principalment a mares (que representen el 78% de les atencions a familiars). El treball en l’àmbit familiar s’ha fet extensiu a projectes com l’Espai de trobada per a famílies de joves amb expressions, identitats de gènere i sexualitats diverses, on les famílies poden treballar les seves emocions i sentiments en relació a la convivència amb els seus fills i filles i compartir estratègies d’acompanyament educatiu amb altres famílies.
