El fet que les cambres catalanes demanem que a la futura llei de cambres se’ns reconeguin diverses funcions, com a entitats representatives del teixit socioeconòmic que som, sembla haver generat un cert malestar en algunes patronals, segons recullen diversos articles periodístics. Més enllà de si aquestes informacions reflecteixen postures institucionals, o només visions particulars -per molt legítimes que siguin- d’alguns dirigents, he estimat convenient fer aquesta reflexió pública, avalada pel comitè executiu de la Cambra que m’honro presidir.
Des de la seva constitució -la majoria a finals del segle XIX-, les cambres catalanes tenen les seves arrels en el teixit socioeconòmic de cadascuna de les seves demarcacions, al qual han ajudat a consolidar-se i a evolucionar. La configuració i localització actuals de les tretze cambres catalanes responen a la realitat d’aquells moments. Van néixer als nuclis on la indústria s’anava implantant o, de vegades, aprofitant realitats agrícoles i comercials, però, sempre, per l’impuls de la societat civil i d’emprenedors, amb una visió de territori i de sinergies que se situava lluny d’un egoisme limitant. Si avui dia s’haguessin de configurar de nou, malgrat idiosincràsies molt marcades i encara presents en moltes demarcacions, de ben segur que la distribució territorial hauria de ser diferent, perquè no tindria sentit mantenir comarques amb una molt forta activitat econòmica sense cambra pròpia, ni duplicar serveis a nuclis urbans propers que podrien funcionar amb una única entitat cameral.
Però la realitat és la que és i, malgrat l’eliminació -que ara no qüestionarem- del recurs cameral fa deu anys, el conjunt de cambres ha mantingut la seva capacitat d’ajudar el desenvolupament empresarial de Catalunya. Ha estat molt destacable la seva contribució a la internacionalització de les empreses, tal com avala un recent estudi d’Eurochambres, emprant la gran xarxa que formen les quasi tretze mil entitats camerals repartides arreu. També s’ha de destacar el paper que han tingut en el foment de l’emprenedoria i la publicació recurrent d’estudis, així com la potencialitat i expertesa dels seus equips professionals. Precisament, els nous equips directius de les cambres basem l’impuls renovador d’aquestes entitats en aquests equips professionals, de l’expertesa dels quals, donades les actuals necessitats, la nostra societat no pot prescindir.
A la Cambra de Terrassa, amb una demarcació que inclou nuclis de forta activitat econòmica al voltant de les poblacions de Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat, des de l’inici del nostre mandat, el passat mes de juny, hem volgut conèixer i trepitjar territori tot entrevistant-nos amb les màximes autoritats dels dotze municipis de la demarcació. També hem visitat un munt d’empreses, àdhuc celebrant comitès executius a la seu d’alguna d’elles, amb la finalitat de contrastar les nostres prioritats programàtiques.
Tot plegat ens ha permès constatar una forta duplicitat de funcions entre les diferents entitats públiques i privades en temàtiques inherents a l’emprenedoria, formació professional, assessorament empresarial, internacionalització, estudis, etc. Totes les iniciatives són meritòries i tenen objectius voluntariosos per donar solucions a problemàtiques reals, però creiem que el nostre país no es pot permetre la ineficiència global i el malbaratament de recursos que aquestes duplicitats, en ocasions triplicitats o més, comporten. I és en aquest sentit que procurem portar a terme actuacions que sumin, evitant competències de curta volada entre entitats i institucions. Fent valer la nostra representativitat i capacitats, ho hem començat a implementar amb les administracions locals, amb la patronal Cecot i amb FEM Vallès, i esperem fer-ho extensiu al Consell Comarcal i a d’altres institucions, la prioritat de les quals no sigui només buscar la notorietat. A tots ens agrada sortir a la foto i, en alguns casos, per defensar les institucions que representem, actuem d’una manera poc eficient davant reptes socioeconòmics que requereixen la col·laboració i el treball en equip. Especialment en un món que evoluciona molt ràpidament i, moltes vegades, de forma disruptiva.
Sortosament, el conjunt de presidents i presidentes de les cambres catalanes, que ens reunim periòdicament per tal de coordinar les nostres actuacions i distribuir-nos la feina en funció de les nostres particulars característiques, compartim els principis de treballar en equip per sumar i col·laborar. Poc podríem predicar si no ens apliquéssim la diagnosi, sense que aquesta necessària coordinació impliqui posicionaments unitaris en temàtiques que, al nostre entendre, poden anar més enllà de la defensa de les necessitats socioeconòmiques de les nostres demarcacions, que presenten realitats heterogènies i que volem representar en el seu conjunt.
A la Cambra de Terrassa només un 20% del nostre pressupost, d’uns 2,4 milions d’euros, es finança amb el marge brut que ens aporta la tramitació de documentació, bàsicament lligada al camp de la internacionalització. Un 35% correspon a activitats vinculades al foment econòmic amb subvencions finalistes que, amb forts requeriments documentals, rebem de les diferents administracions amb les quals interactuem -la UE inclosa-, i la resta, tret d’unes limitades aportacions voluntàries, deriva de la prestació de serveis que, per la seva qualitat i especificitat, mirem que siguin complementaris i no substitutius dels de l’activitat privada d’empreses i professionals de la demarcació. En aquest context, i amb la lògica d’un equilibri pressupostari, hem de renunciar a actuacions necessàries per al foment de l’activitat econòmica perquè no disposem de recursos que les financin. És per això que demanen una clara definició legislativa de les funcions que hem d’acomplir i que volem acomplir com a entitat de dret públic i, de la mateixa manera, demanem un finançament adequat.
Hom entén que aquesta postura no conculca els drets de tercers, i menys si la seva representació no és universal, i, en cap cas, invalida una necessària col·laboració entre entitats de diversa gènesi per evitar les duplicitats a les quals m’he referit i que ajudi a reduir la càrrega burocràtica, encara molt feixuga en molts àmbits d’activitat, tal com també denuncia l’assenyalat estudi d’Eurochambres.
