Som davant de preguntes freqüents o notícies falses? Em costa molt de creure com TV3 encara té la barra de fer-li el joc a una nissaga tacada. Intenten ajudar-los a ressituar una honorabilitat totalment malmesa. En la compareixença parlamentària, el cap del "clan" va prometre que "ell no era un polític corrupte". I la seva esposa el va "imitar" bo i dient que "els seus fills anaven amb una sabata i una espardenya". A partir d’ací, la televisió pública del Principat gosa programar un programa del "30 minuts", el proppassat 12 de gener, per explicar què és i com es gestiona el 0,7% del PIB. El compromís dels països rics de destinar-lo al desenvolupament dels més pobres mai no s’ha complert exhaustivament. Ara bé, el menys indicat per explicar-nos aquest embolat és en Jordi Pujol.
La seva culpabilitat, malgrat que faci per dilatar els seus tripijocs en el temps, sembla més que evident. Fa ben pocs dies s’han conegut nous capítols de les seves malifetes. Concretament, un frau fiscal que s’estima en uns nou-cents mil euros deixats d’ingressar. Això sí, vet-ho ací, ja prescrits. Té nassos el tema! No en tenim prou amb els dubtes seriosos sobre la imparcialitat d’alguns altres programes de TV3, com ara "Més 3.24" o "FAQS-preguntes freqüents"?
La desharmonia d’aquesta mena de "concert" passa de taca d’oli. Ja hem fet prou de cornuts pagant, a més, el beure. Estic tip que ens engalipin com a babaus. Sempre vaig pensar que els Pujol eren un sac de gemecs. Després de tot l’argument d’aquesta "pel·lícula", encara em vaig quedar curt. A partir d’ací, l’únic que mereixen és el menyspreu i encabir-los en el clavegueram de l’oblit, després de liquidar tots els seus "deutes" amb el fisc. Donar-los la possibilitat de "rentar-se" una mica la cara en un programa informatiu (en horari de prime-time, un diumenge al vespre) em sembla de jutjat de guàrdia.
"Ara, sí que toca" que les coses es posin al lloc que pertoca. Que es cantin les veritats com si fossin cops de puny! Què és allò del "diuen, diuen, diuen"? Embolicar la troca amb mitja hora de pròrroga i/o penals, metafòricament parlant, és tocar a morts. Algú ho ha de dir.